Category: Cultura en Mallorca

L’edifici dels magatzems L’Águila i el de Can Forteza Rey, situats a la plaça del Marquès del Palmer, estan tan units que comparteixen estructura. Representen diferents exemples d’arquitectura modernista, no gaire nombrosa a Palma.

A uns pocs quilòmetres, sortint del poble de Sineu es troba aquesta extensa possessió anomenada Defla o Adefla, envoltada d’extenses terres de cultiu i un ufanós bosc que precedeix a les cases de la possessió.

El Museu de Mallorca exposa obres de belles arts i arts decoratives, que abasten des de la conquesta de Mallorca al segle XIII fins a les primeres dècades del segle XX.

Una de les escasses mostres de l’arquitectura àrab conservades a Mallorca són els Banys Àrabs, de principis del del segle XII, ubicats al casc històric de Palma, al jardí interior de la casa senyorial de Can Fontiroig.

Can Balaguer és al centre de Palma, al costat de la comercial Jaume III i el passeig del Born. Una rehabilitació de sis anys, portada a terme per l’Ajuntament, permet visualitzar com era la casa senyorial tradicional a la ciutat de Palma i la seva evolució entre els segles XVI i XX, reproduint les decoracions de cada època.

Història Castell de Bendinat
Bendinat és una antiga alqueria islàmica, documentada al segle XIII amb el nom Bendinex.
El seu significat podria ser traduït com ‘fill del barbamec’; la partícula ‘ben’, com ‘bini’ ens indicaria una alqueria de tipus clànic.

Després de rebre la seva inspiració a Randa, Ramon Llull es va retirar al monestir de la Real, on va escriure Art Major, va ser influenciat intel·lectualment per la mística monàstica i va trobar en el seu estil de vida cistercenc la inspiració per al personatge central de Blanquerna.

El número 4 del carrer Sant Roc de Palma tanca una llarga tradició cultural. Nombroses institucions relacionades amb l’estudi han tingut la seva seu en aquest palau, situat a esquena de la catedral.

Situat a Alcúdia, Mallorca, msbb és un museu plenament integrat a la natura, totalment protegida i declarada reserva biològica.
Sabien que al turó de Punta Aucanada a Mallorca es troba el jardí de les Hespèrides?

La popularment coneguda amb l’àlies d‘Església de Cristall és en realitat l’Església de la Mare de Déu dels Àngels, la construcció va ser iniciada en 1964 sota la direcció de l’arquitecte mallorquí Josep Ferragut. L’Església va ser inaugurada quatre anys més tard, en 1968, coincidint amb la defunció del seu projectista.

Al centre de Palma es troba la casa coneguda comunament com Ca’n Carasses o Ca’n Pavese.
 

La visita al Museu Diocesà de Mallorca és un complet recorregut per l’art cristià a l’illa.

En 1571 la vila de Santanyí va construir una muralla que la protegís dels saquejos sarraïns, avui podem accedir al centre del poble per la seva Porta Murada.
 

És possible que fins i tot hi hagi qui es sorprengui en descobrir que Mallorca és molt més que una destinació de sol i platja. Encara que últimament sembli haver-se convertit en l’ingredient de moda, la cultura ha tingut des de sempre un pes fonamental en la història i evolució de l’illa. A Mallorca es pot trobar una oferta cultural molt àmplia i variada.

Al carrer del Temple número 9, entre les Avingudes i la plaça de Sant Francesc, hi ha un edifici d’habitatges abandonat, construït sobre un arc, amb aspecte de porta fortificada. No ens engana: cobreix unes torres islàmiques i donava accés a l’antiga fortalesa del Temple.

Interessants mostres del barroc i el neogòtic a Mallorca. Una manera encantadora de gaudir l’estiu a Palma de Mallorca és passejar immersos en l’ombra dels pintorescos carrerons que desemboquen a la Plaça de Cort.

La comunitat jueva va habitar diverses zones a Palma de Mallorca al llarg de la història, exercint influència en una àmplia zona del nucli històric. Recorrent el call menor i el call major passejarem pels bonics i intricats carrers del centre de la ciutat, on trobarem petits negocis amb caràcter.

Recorrerem els carrers principals de la ciutat de Palma, visitant les primeres esglésies fundades després de la conquesta de Mallorca.
 

Des de sempre s’ha sabut que el culte al paisatge ha estat un dels principals acostaments que té l’home envers la seva pròpia naturalesa, independentment de la seva interpretació. La interpretació del paisatge pot ser àmplia, segons la tècnica que cada persona realitzi.
 

La tècnica constructiva de la pedra en sec es remunta a la prehistòria, amb exemples com les navetes i els talaiots, i s’estén des del Mediterrani fins al Japó o Cuzco.

El Reial Convent de Sant Francesc de Palma, situat a la plaça del mateix nom, té un preciós claustre gòtic perfectament conservat i constitueix una de les principals expressions d’aquest estil arquitectònic a Mallorca.

El 1911, després d’haver amassat una fortuna amb el comerç de fruita, verdura i licors, Joan Magraner i Margalida Vicens inauguren la seva mansió modernista al carrer Lluna de Sóller..
 

Hi ha un magnífic monument al Passeig Sagrera de Palma de Mallorca, que no s’ha d’oblidar quan es visita la ciutat. La Llotja és una meravella del gòtic flamíger, construïda al segle XV.

Un recorregut des de finals del segle XIX fins a començaments del XX.

Mallorca és la regió espanyola amb més rellotges de sol per quilòmetre quadrat.

Palma de Mallorca atorga cada vegada més importància als seus parcs urbans. En els darrers vint anys, el municipi ha habilitat nous entorns d’aquest tipus i embellit o ampliat els que ja estaven en funcionament.

Al peu de l’edifici que alberga la seu cultural del Consell Insular de Mallorca estan als Jardins de la Misericòrdia. Es tracta d’un petit parc encantador, amb l’ambient que s’espera d’un jardí públic clàssic: abundant vegetació, zones de clars i ombra i agradables racons on seure a llegir.

Les anomenades “cases de neu” constitueixen un important patrimoni cultural i etnològic. A Mallorca, la recollida i comerç de neu per elaborar gel destinat a usos medicinals i gastronòmics data del segle XVI.

Mercat i art, dues paraules a priori antagòniques que juntes en una mateixa frase semblen ofendre a aquells que pensen que els artistes són éssers d’un altre planeta alimentats a força d’amor i aire.
 

La importància i eficiència d’aplicar un urbanisme i una ordenació del territori integral i conscient es remunta a Mallorca fins a la colonització romana. És per això que he centrat l’estudi en aquesta època s. I a V dC. i en el territori de Mallorca especialment, tot i que el model descobert és també aplicable a la major part dels territoris colonitzats pels romans.

Mallorca celebra el 2013 un important aniversari: es compleixen 300 anys del naixement del Pare Juníper Serra, el apostolat en terres americanes li ha fet passar a la posteritat com un dels més famosos personatges de la cultura religiosa local.
 

Les antigues muralles de Palma van ser enderrocades fa dècades, però queden alguns valuosos vestigis que s’han integrat com a elements destacats del nou model de ciutat: els baluards de Sant Pere i del Príncep, en plena façana marítima. Són els únics supervivents dels tretze que, juntament amb vuit portes, jalonaven l’antiga muralla renaixentista que delimitava la Palma anterior a l’Eixample.

El jaciment Museu Arqueològic de Son Fornés està situat a uns 2,5 km al nord-oest del casc urbà de Montuïri, al predi del mateix nom localitzat a l’altura del km 4 de la carretera local que condueix a Pina.

Antonia Tomás té una forma especial de celebrar el Nadal. Cada any elabora un betlem que ha anat creixent de dimensions amb el pas del temps i que aquest any mesurarà 34 m².

Els patis de les cases senyorials de Palma constitueixen un dels elements urbans característics de la ciutat. Si avui en dia la seva conservació suposa una referència històrica que fa de la capital mallorquina un exemple únic a Espanya, en la seva època d’esplendor eren tot un símbol de poder i estatus social.

Popularment se la coneix com La Seu. La seva construcció es va iniciar en 1229 i dura tres segles, la qual cosa li resta certa unitat.
La Seu va ser construïda amb marès de les pedreres de Llucmajor (Galdent i Puigderrós), Felanitx, Portals Vells, Campos (Font Santa), Palma (Coll d’en Rabassa, Sa Teulera, Bellver i Son Puigdorfila de Palma) i Santanyí.

Quan fos que va sorgir la figureta del Siurell, s’han atribuït a aquesta petita flauta forces màgiques. Els vents de Mallorca, Gregal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Llebeig, Ponent, Mestral i Tramuntana, inspiraven algunes vegades gran temor. Per als seus habitants eren forces incontrolables de la naturalesa a les quals estaven exposats sense remei, i empraven les xiulades del Siurell com un tipus de tótem davant els vents tempestuosos.

La ciutat romana de Pol·lèntia, es troba situada a l’exterior de les muralles medievals del centre històric d’Alcúdia. És una de les dues ciutats fundades pel cònsul Quintus Caecilius Metellus, cap de l’expedició romana que va dominar l’illa en l’any 123 a. de C.

L’actual recinte amurallat del Castell de Santueri, edificat a partir de 1316 en substitució de l’antiga fortificació de l’època musulmana, té una planta triangular i incorpora diverses torres, la principal de forma circular.

Entre el 455 i el 534 l’illa va formar part del Regne vàndal, tribu germànica que formà un ampli imperi marítim a la Mediterrània occidental. Ja el 425 havien desembarcat a l’illa, la saquejaren i destruïren Pollentia, capital administrativa i el nucli urbà més important. A partir de l’ any 534, Mallorca entrà a formar part de l’ Imperi bizantí.

Els toros de Costitx o “Caps de Bous” són tres caps de bronze de l’època talaiòtica, trobats a l’any 1.894 en les excavacions del santuari de Son Corró i adquirits pel museu Arqueològic Nacional.

El Myotragus Balearicus era un mamífer, endèmic de Mallorca. Va ser descobert el 1909 per la paleontòloga Dorothea Bate. Es tracta del mamífer de major grandària de les illes, semblant a la gacela, que pertanyía al grup dels antílops.

La finca pública de Son Real, amb una superfície de 395 hectàrees, està situada a la costa Nord-Est de l’illa de Mallorca, en el terme municipal de Santa Margalida. Es concentren importants restes arqueològics, etnográfiques i naturals, que fan d’ella un gran museu a l’aire lliure.

El vestit de pagès és una part important de la història i la cultura de Mallorca. Anomenat ‘vestit de pagès’ o ‘vestit a l’ample’, el que ha arribat fins a finals del segle XIX i principis del XX és resultat d’una evolució contínua en la forma de vestir dels mallorquins, però ja molt reduït quant a diversitat de peces, teixits, calçat, joies i altres complements.

El Palau March és un dels punts destacats al recorregut cultural de Palma. Ubicat al casc antic -en la confluència del carrer Conquistador amb les escalinates de la Catedral, i amb entrada principal pel carrer Palau Reial- va ser construït entre els anys 1939 i 1945 per ordre del financer mallorquí Joan March Ordinas, que va encarregar el projecte als arquitectes Guillermo Forteza i Luis Gutiérrez Soto.

A una alçària de 822 metres, el Puig d’Alaró va ser des de temps remots un lloc idoni per al refugi i l’observació. Va ser habitat ja en època talaiòtica i l’any 902 els seus habitants van resistir la invasió de les tropes musulmanes. També va ser focus de resistència, en aquest cas àrab, davant de la conquesta de 1229 per part de la Corona d’Aragó.

La ciutat conserva valuosos exemples arquitectònics d’un corrent artístic que va assolir el seu apogeu a començaments del segle XX. El modernisme va sorgir a l’última dècada del segle XIX a Europa com una reacció al classicisme dels segles anteriors.

La fona ha tingut un paper molt rellevant en la història de les Illes Balears. Seria impensable endinsar-se en la memòria de les Illes Balears sense fer referència als foners balears (honderos baleáricos) ja que el vocable Balear significa literalment “Mestre de Llançament”.

Castellitx, Santa Llúcia, Sant Pere d´Escorca, Sant Miquel de Campanet, La Sang de Muro, Santa Fe de Palma. La immensa major part de les esglèsies de Mallorca citades al segle XIII són avui dia edificis posteriors (gòtics del segle XIV o completament reedificats durant les centúries següents).

El castell de Capdepera de Mallorca és un recinte fortificat que tancava l’àrea de la primitiva vila de Capdepera, situada sobre l’alqueria de Benifilia. La construcció d’aquest començà pels murs i hagué d’iniciar-se el 1300 aproximadament.