La ciutat conserva valuosos exemples arquitectònics d’un corrent artístic que va assolir el seu apogeu a començaments del segle XX. El modernisme va sorgir a l’última dècada del segle XIX a Europa com una reacció al classicisme dels segles anteriors.

Va predominar en tots els àmbits artístics (pintura, escultura, arts aplicades…), que buscaven revalorar el treball artesanal davant la deshumanització propiciada per la revolució industrial.

L’arquitectura urbana no va ser aliena a aquest corrent i aviat va començar a carregar-se de reixes geomètriques, motius florals, balustres de pedra, línies sinuoses ondulants i infinitat de detalls i nous materials que transformaven els edificis en llocs agradables, elegants, moderns i alegres. El resultat és una estètica refinada i ornamental que encara avui, gairebé cent anys després, impacta l’observador.

Palma va rebre la seva herencia modernista d’arquitectes catalans que, a partir d’Antonio Gaudí i La Sagrada Familia, van estendre el corrent fora de Catalunya. Avui es conserven als nostres carrers valuosos exemples d’una arquitectura que ha aconseguit superar la prova del temps, com demostra l’atracció que desperta entre els turistes que cada any ens visiten. Una de les mostres més enlluernadores és l’edifici del Gran Hotel, a la Plaça Weyler. Obra de l’arquitecte Lluis Domènech i Muntaner, és una de les primeres construccions modernistes de Palma (1903) i precursor dels hotels mallorquins. Actualment acull la seu de la Fundació La Caixa i compta amb una col·lecció permanent del pintor Anglada Camarassa.

La Casa Forteza Rey, al carrer Colom, és un altre dels llocs més admirats. L’immoble data de 1910 i la seva originalitat no només radica a la façana i a els elements decoratius modernistes, sinó també a l’inocografía de les figures que l’adornen: figuracions monstruoses que corresponen a un cap de serp de drac i a un rostre d’aparença humana.

Can Casasayas (antiga Pensió Menorquina), a la Plaça del Mercat, va ser projectat per Francesc Roca i Simó. Es va construir entre 1909 i 1911 i està catalogat pel Consell de Mallorca com Bé d’Interès Cultural. La reforma interior de la Catedral iniciada per Gaudí és un altre episodi del modernisme palmesà que en total sumeixi al voltant de 40 obres. Algunes d’elles es troben al raval de Santa Catalina, primer assentament urbà cap a on va créixer la ciutat emmurallada a finals del XIX i epicentre de l’esperit comercial del nou segle durant el XX. Al carrer San Magín la Ferretería Central presenta les reixes geomètriques, motius florals i línies corbes característiques de l’estil.

El modernisme es dilueix en la primera guerra mundial, però les seves  manifestacions perduren com un dels períodes artístics més expressius i originals.