Les anomenades “cases de neu” constitueixen un important patrimoni cultural i etnològic. A Mallorca, la recollida i comerç de neu per elaborar gel destinat a usos medicinals i gastronòmics data del segle XVI.
No obstant això, la producció de gel aprofitant el clima es remunta a les civilitzacions grega i romana. Al puig de Masanella, terme municipal d’Escorca, es conserven onze “cases de neu”, que el Consell de Mallorca va declarar en 2004 Bé d’Interès Cultural. Set d’elles es troben en finques públiques i quatre en finques privades, i gairebé sempre en altituds superiors als mil metres. Una de les més representatives és la del Puig d’en Galileu, a 1.080 metres d’altitud, construïda en 1692 a la finca de Son Massip. També s’han localitzat ‘cases de neu’ al Puig des Teix i al Puig Major.
La denominació genèrica ‘casa de neu’ inclou la casa de pedra en què es refugiaven els ‘nevaters‘, que en alguns casos es conserven, i el dipòsit on s’emmagatzemava la neu, a més d’elements complementaris característics com bancals, geleres (pous excavats a la terra amb murs de contenció), parets seques i fonts. Les ‘cases’ estaven orientades al nord. Per arribar-hi hi ha camins expressament construïts que igualment afegeixen valor patrimonial al conjunt.
El comerç de gel va tenir gran importància econòmica a Mallorca entre els segles XVII i XIX, com demostra el fet que es gravés amb un impost específic. Les ‘cases de neu’ es llogaven i el preu de la neu estava estretament controlat.
La neu es recollia i compactava a la primavera, la recollida podia durar diverses setmanes. A l’estiu es tallaven els blocs de gel, que a lloms de cavalls o ases eren transportats durant la nit per evitar que es fonguessin. Es tractava d’un ofici dur, que en la seva major part es realitzava en condicions de fred intens.
L’aparició dels frigorífics, a principis del segle XX, va suposar la fi d’aquesta activitat. En medicina el gel s’ha utilitzat tradicionalment per baixar la febre, aturar hemorràgies, en la teràpia contra el còlera, com a calmant en casos de congestió cerebral i com antiinflamatori en esquinços o fractures.
Dibuixos: Pep Muñoz “Vasco”, Antoni Reynés, Martí Mayol
