Mallorca és la regió espanyola amb més rellotges de sol per quilòmetre quadrat.
Mallorca és rica en rellotges de sol
Moltes esglésies, monestirs i possessions de l’illa conserven aquesta antiga tecnologia, que en el passat marcava les etapes de la jornada agrícola i assenyalava els moments d’oració i els oficis religiosos. Els primers rellotges de sol daten de l’època dels romans, i a Balears el seu ús va decaure definitivament a partir dels anys 50 del segle XX. Encara que ja no s’utilitzen, representen un important patrimoni etnogràfic a conservar. La seva rellevància en la societat mallorquina a través de la història es demostra en que l’illa és la regió espanyola amb més rellotges de sol per quilòmetre quadrat.
El Consell de Mallorca ha emprès la recuperació de quatre d’aquests enginys. Estan situats a la Serra de Tramuntana, concretament a les finques públiques de Galatzó (Calvià) i Raixa (Bunyola) i a les esglésies de Galilea (Puigpunyent) i Alaró. La seva rehabilitació ha costat 42.000 euros, subvencionats pel Ministeri de Cultura. Són només quatre dels més de 150 rellotges de sol repartits pels diferents municipis de la serralada mallorquina i dels prop de 600 distribuïts per la resta de Mallorca, la major part sotmesos a forts processos de deteriorament.
L’antiguitat d’aquesta tecnologia no està renyida amb la seva precisió.
El rellotge de sol mesura hores, minuts i segons, emprant per a això l’ombra llançada per un gnòmon o agulla. Constitueixen, a més, petites obres d’art en el seu gènere, incloent sovint llegendes o lemes gravats sobre el pas del temps. El de Galatzó està elaborat amb morters de calç i incrustacions de còdols. Del segle XVIII daten els rellotges de sol de Raixa i Alaró.
Aquest últim posseeix les línies horàries i els números pintats. Finalment, els dos de l’església de Galilea estan fets a partir de blocs de pedra calcària, amb les línies horàries i els números gravats en pedra.
Fora de la frontera insular, la rellevància d’aquest important i desconegut patrimoni es demostra en l’interès de la Arbeitskreis Sonnenuhen de Munic (Alemanya), que el porta a participar en les jornades que periòdicament organitza la Comissió de Rellotges de Sol ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics).
