La tècnica constructiva de la pedra en sec es remunta a la prehistòria, amb exemples com les navetes i els talaiots, i s’estén des del Mediterrani fins al Japó o Cuzco.
A les Illes Balears ha creat un paisatge excepcional, per l’abundància i qualitat de les construccions realitzades mitjançant aquest sistema.
El creixement demogràfic succeït a partir de l’edat mitjana va imposar la necessitat d’aconseguir noves superfícies agrícoles.
Els camperols havien de remoure les pedres per convertir la terra en cultivable i, al seu torn, utilitzaven aquest material aixecant aljubs, canalitzacions d’aigua i els característics marges (murs de subjecció en bancals) de la Serra de Tramuntana, entre altres construccions necessàries per al exercici del seu treball.
Les pedres es col·loquen en funció de la forma i mida. Queden unides per efecte de la gravetat, sense utilitzar argamassa ni ciment, el que permet el pas de l’aigua entre els seus intersticis, minimitzant els possibles esfondraments i evitant transportar material des de llocs llunyans a la zona de construcció. Els marges tenen, a més, altres implicacions ambientals especialment remarcables en matèria d’estabilització de vessants i prevenció d’incendis forestals.
Pedra seca, tècnica constructiva declarada patrimoni de la Humanitat
L’elevat valor cultural i paisatgístic de la pedra seca ha estat reconegut a escala mundial, des del 28 de novembre de 2018, la tècnica de construcció de la pedra en sec és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. L’objectiu de la declaració és protegir una tècnica ancestral, la contribució a la seva promoció i perquè l’ofici de ‘marger’ no desaparegui.
Paral·lelament, a Mallorca, s’han protegit com a béns d’interès cultural (BIC) tres grans conjunts patrimonials lligats a aquesta tècnica: el camí del barranc de Biniaraix, els pous de neu i els seus elements associats del massís de Massanella, i els bancals de les Rotes de Caimari.
A més, en els catàlegs municipals s’inclouen els murs de pedra seca de valor paisatgístic i ambiental, les àrees amb bancals, barraques, forns de calç, cases de neu, carboneres, fonts de mina i camins empedrats.
També s’han recuperat altres camins, entre els quals destaquen senders emblemàtics com el camí vell de Lluc, el camí des Correu, Ses Voltes d’en Galileu i d’altres. En el seu entorn s’han redreçat murs i parets. En conjunt, una mostra molt representativa del patrimoni etnològic de Mallorca.
D’altra banda, l'”Art en sec”, promou el coneixement d’artistes que desenvolupen les seves creacions en l’anomenat “Landart”, utilitzant tècniques de la pedra seca.