Després de rebre la seva inspiració a Randa, Ramon Llull es va retirar al monestir de la Real, on va escriure Art Major, va ser influenciat intel·lectualment per la mística monàstica i va trobar en el seu estil de vida cistercenc la inspiració per al personatge central de Blanquerna.

Monestir de Santa María de La Real

 

El 1239 els monjos cistercencs havien creat una filial del monestir de Poblet a l’alcàsser de Nunyo Sanç. L’església monacal original va passar amb el temps a ser sedença la parròquia de Sant Bernat, sant reformador del Cister. S’hi conserven obres interessants, com el retaule de Sant Onofre, realitzat per Guillem Homs (1601) o la Mare de Déu de la Font de Déu, del segle XVI. Per una porta adossada al lateral de l’església s’accedeix a un agradable claustre de doble planta, amb arcs de tres punts suportats per columnes helicoïdals, a la planta baixa, i estriades, a la superior.

 

El monestir de La Real dista tres quilòmetres de l’antiga muralla de Palma i, tot i haver quedat engolit per la ciutat, segueix sent un lloc molt tranquil on actualment viuen sis religiosos pertanyents als Missioners dels Sagrats Cors, que va fundar Joaquim Rosselló i Ferrà.

 

 

És aquest un dels tres llocs que va triar Ramon Llull, al costat de la Cartoixa de Vauvert i la casa de Percival Spínola, per dipositar els seus treballs. Els textos originals es van escampar al llarg dels segles, però La Real manté un ampli arxiu d’edicions de l’obra del filòsof mallorquí, un fons bibliogràfic de tema balear (amb 15.000 títols), un fons de ciències naturals (donat per la família Moragues Monlau) i un conjunt de ciències religioses.

La biblioteca posseeix més de 400 manuscrits, sent el més antic un bell pergamí, “Consolat de mar” (1385), base del dret marítim internacional.

Tot això fa un total de 40.000 volums, que poden consultar-se els dimarts i dijous de 16:30 a 20:00.