El Cant de la Sibil·la és una de les tradicions més arrelades a Mallorca, un cant litúrgic medieval que ha perdurat al llarg dels segles, sent una de les últimes manifestacions d’aquesta tradició al món.
S’interpreta durant les Matines, la nit de Nadal, a les esglésies de l’illa de Mallorca
destacant especialment a La Seu i el Monasteri de Lluc.
El Cant de la Sibil·la, d’origen medieval, és un drama litúrgic amb melodia gregoriana.
Declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2010, un reconeixement per la seva importància cultural i continuïtat al llarg dels segles.
El seu cant es va convertir en una peça central de la litúrgia nadalenca al sud-oest d’Europa, especialment a les regions del que avui són Espanya, França, Itàlia i Portugal.
La història del Cant de la Sibil·la a Mallorca comença probablement després de la conquesta de l’illa per la Corona d’Aragò l’any 1229.
Els primers registres daten entre els anys 1360 i 1363, escrits a la consueta de tempore1 de la Catedral de Mallorca; des d’aquí, el cant es va popularitzar a les esglésies mallorquines, on originalment es cantava en llatí.
Al llarg dels segles, la tradició va anar transformant-se.
A finals del segle XV, en l’època dels Reis Catòlics, es van incorporar versions en català antic, i no va ser fins al 1511 quan un religiós de la Catedral de Palma, monsenyor Joan Font, va transcriure el Cant de la Sibil·la en la seva versió en català, establint les bases per a la popularització definitiva a Mallorca.
Mallorca i la ciutat sarda d’Alguer són els únics llocs on el Cant de la Sibil·la ha sobreviscut de manera ininterrompuda des de l’Edat Mitjana.
La litúrgia del Cant de la Sibil·la va assolir el seu màxim esplendor durant els segles XVI i XVII, però també va patir episodis de prohibicions i intents d’erradicació, com els dictats pel Concili de Trento2 (1545-1563).
A Mallorca, la tradició va ser interrompuda temporalment l’any 1572 a causa de les restriccions imposades pel bisbe Diego d’Arnedo3. Tanmateix, el 1575, el bisbe Joan Vich i Manrique4 va permetre la seva restitució, sempre que es mantingués el sentit profundament religiós del ritual.
Al llarg del temps, el cant ha seguit formant part de les celebracions nadalenques a Mallorca, adaptant-se als canvis socials i religiosos, però sense perdre la seva essència.
El Cant de la Sibil·la no només ha perdurat pel seu valor litúrgic, sinó també per la seva capacitat de connectar les comunitats amb la seva història i cultura.
La Sibil·la, figura mitològica que profetitza la fi del món, va ser adaptada pel cristianisme durant l’Edat Mitjana com a metàfora del Judici Final.
Al llarg dels segles, ha estat interpretat per joves cantaires, inicialment en llatí i després en català, mantenint una important càrrega simbòlica que evoca l’esperança cristiana de la salvació i el Judici Final.
Avui, el Cant de la Sibil·la no només és un vestigi de la litúrgia medieval, sinó un testimoni viu de la identitat cultural mallorquina.
Amb cada interpretació, la melodia gregoriana que ressona a la Catedral de Palma recorda al món la importància de preservar les nostres tradicions, un llegat que connecta el passat amb el present.
A través del Cant de la Sibil·la, Mallorca continua celebrant el Nadal d’una manera única, que no només evoca la segona vinguda de Jesucrist per a jutjar al món, sinó també la profunda espiritualitat d’una tradició que ha resistit el pas del temps.
- Llibre de cerimònies: Un manuscrit o llibre on s’anoten les festivitats, els textos i les indicacions per a l’ofici diví (litúrgia de les hores) al llarg de l’any, utilitzat per eclesiàstics. ↩︎
- El Concili de Trento (1545-1563) va ser un concili ecumènic crucial per a l’Església Catòlica, convocat pel Papa Pau III com a resposta a la Reforma Protestant per definir la seva doctrina, reformar abusos i revitalitzar la fe, marcant l’inici de la Contrareforma en reafirmar la tradició catòlica (Llatina) mentre condemnava les idees protestants (sola fide, sola scriptura) i establia mesures disciplinàries com la creació de seminaris per al clergat, definint el catolicisme modern. ↩︎
- Diego de Arnedo va ser un bisbe espanyol del segle XVI, notable per la seva tasca com a bisbe de Mallorca i per ser un reformador tridentí, impulsant les reformes de l’Església després del Concili de Trento, com s’evidencia en la visita pastoral a l’església de Santa Margalida el 1572, on va instar una gran reconstrucció. És recordat per la seva dedicació a la renovació eclesiàstica a la seva diòcesi i per promoure l’aplicació de les noves directrius conciliars en el context balear. ↩︎
- Joan Vich i Manrique va ser ambaixador d’Espanya davant de la Santa Seu, bisbe de Mallorca del 1573 al 1604 i arquebisbe de Tarragona des del 1604 fins a la seva mort. El bisbat de Mallorca li fou atorgat per petició de Felip II. El seu germà, Luis Vich i Manrique de Lara, va ser virrei de Mallorca entre 1583 i 1594. ↩︎
