Des de sempre s’ha sabut que el culte al paisatge ha estat un dels principals acostaments que té l’home envers la seva pròpia naturalesa, independentment de la seva interpretació. La interpretació del paisatge pot ser àmplia, segons la tècnica que cada persona realitzi.

Si ens centrem en l’art pictòric, podem trobar moltíssimes corrents que lligades, independentment o no, al paisatgisme han fet de l’art de la pintura un dels més acceptats per l’ésser humà, ja que es troba en la genètica d’aquest durant milers d’anys, remuntant-se a temps prehistòrics quan l’home va intentar plasmar en les coves el seu entorn.

Tal acceptació ha fet que ens familiaritzem ràpidament amb una obra pictòrica, independentment de la nostra acceptació, buscant un símil o un patró que identifiqui el que estem visualitzant.

El culte al paisatge, Fuster: Valldemossa
El culte al paisatge, Fuster: Valldemossa

Potser el paisatgisme sigui un dels temes favorits i més recurrents que hi ha en l’art, però la dificultat que tanca aquesta temàtica s’allunya molt del concepte general que es té, incloent l’opinió dels experts.

Intentar imitar el que s’observa és molt complicat, tenint en compte que l’essència de cada imatge està condicionada a una cosa tan bàsica com l’instant.

No es pot retenir l’instant, però sí una concatenació de diversos d’ells per aconseguir interpretar-los.

El gran filòsof prussià Kant va dir que “la bellesa artística no consisteix en representar una cosa bella, sinó en la bella representació d’una cosa“. Res més encertat, per això cada artista té la seva representació única i particular.

El culte al paisatge, Gaspar Riera: Hort de Binissalem
El culte al paisatge, Gaspar Riera: Hort de Binissalem

Aquesta raó, la interpretació causal, ha reunit diversos artistes de diferents exposicions col·lectives, que es celebraran en un entorn d’un poble amb tant d’art com de cultura, Valldemossa.

L’exposició porta el nom de “El culte al paisatge. Època daurada i actual”. La primera exposició sobre l’època daurada, reunirà grans artistes que han passat per Mallorca i van marcar un dels moments més espectaculars que tingut l’illa: Joan Fuster, Joan Borras, Antoni Llobet, Gabriel Fiol.

A la segona col·lectiva es reuniran artistes actuals, tots amb el mateix tema, però amb diferents estils i orígens: Mariella Moreno i Nathalie Gandouin-Maillard de França; Esther Coll i Joan Zamora de Catalunya; Pilar García, Dolors Martí, Toni Bennassar, Lucia Parra i Mercedes Alabern de Balears i Max Silva del Perú.

El culte al paisatge no ve a ser més que l’excusa perfecta per recordar que l’art està lligat a la naturalesa de l’ésser humà i que la naturalesa de l’ésser humà va lligada a la seva essència, i l’essència és senzillament la contemplació.

El culte al paisatge, Antoni Bennassar: Cala Figuera
El culte al paisatge, Antoni Bennassar: Cala Figuera