‘Vestit de pagès’, el vestit típic de MallorcaEl vestit de pagès és una part important de la història i la cultura de Mallorca. Anomenat ‘vestit de pagès’ o ‘vestit a l’ample’, el que ha arribat fins a finals del segle XIX i principis del XX és resultat d’una evolució contínua en la forma de vestir dels mallorquins, però ja molt reduït quant a diversitat de peces, teixits, calçat, joies i altres complements.

‘Vestit de pagès’, el vestit típic de Mallorca

 

 

 

 

Es tracta de la típica indumentària que el poble imita de les classes socials altes. En molts casos, és la vestimenta de festa o de cerimònies conservada de generació en generació fins a gairebé el final del segle passat entre les famílies econòmicament pobres, mentre que la indumentària dels senyors i els burgesos evoluciona ràpidament.

El vestit masculí consisteix bàsicament en calçons a l’ampla lligats amb cordill a la cintura i els genolls, falques, faixa per protegir l’esquena i als plecs del qual se solia ocultar la butxaca, camises que antigament eren d’una sola peça, guardapit o jaqueta, capa o capot d’abric, i com a calçat espardenyes i albarques. Els homes portaven barrets de tot tipus i mocadors, de vegades lligats sota el barret, per al coll o com a peça d’abric. Per la seva part, els menestrals o ciutadans no portaven mai calçons a l’ample, sinó que usaven els denominats calçons a la justa.

‘Vestit de pagès’, el vestit típic de Mallorca

 

El vestit femení es compòn de gipó, faldons gruixos per a hivern i més fins per a l’estiu, faldetes de vestir o d’abric, mitges més o menys llargues, enagües, cossets i estufadors. Per subjectar-se el cabell les dones utilitzaven còfies (cambuix) de tela fina que de vegades arribaven a tapar l’escot (volant). Una peça molt popular va ser el ‘rebosillo’, que amb forma de campana cobria el cap i arribava fins a gairebé la cintura. El calçat típic consistia en albarques, espardenyes i sandàlies.

 

 

 

Vestit de pagès

Els teixits variaven segons l’època i la classe social, des de tela de batista, cotó blanc o brocat fins a llana, pèl de camell, mussolina, indiana (cotó estampat), estamenya o franel·la, entre molts d’altres.

 

Quant a les joies -en aquell temps una part indispensable de la indumentària-, les que més s’han popularitzat fins als nostres dies són les del segle XVIII: cordonet, botonadures, reliquiaris, encreuaments i rosaris.