Hi ha teixits que vesteixen, i altres que expliquen històries. La tela de llengües pertany, sens dubte, a aquesta segona categoria: un símbol viu de Mallorca que ara fa un pas ferm cap a la seva preservació com a patrimoni cultural immaterial.
El Consell de Mallorca ha declarat la tècnica tradicional de producció de la tela de llengües com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM), i ha protegit un saber artesanal únic, una manera d’entendre el temps, l’ofici i la bellesa.
El secret de la tela de llengües resideix en una tècnica ancestral coneguda com a ikat1, en què els fils es tenyeixen abans de ser teixits. Aquest procés, minuciós i gairebé hipnòtic, dóna lloc als dibuixos ondulats característics que evoquen llengües de foc o formes orgàniques en moviment.
Cada peça és irrepetible: petites variacions en el tenyit i el teixit converteixen cada tela en una obra singular. Documentada a l’illa des del segle XVIII, la tela de llengües ha format part de la vida quotidiana mallorquina durant generacions. Ha vestit llars, ha decorat estades senyorials i ha evolucionat fins a integrar-se en propostes contemporànies de disseny i interiorisme.
Avui, lluny de quedar ancorada al passat, la tela de llengües es reinventa sense perdre la seva essència.
Darrere de cada metre de roba hi ha mans expertes i una herència transmesa de pares a fills. Tallers com Teixits Vicens, Teixits Riera i Artesania Tèxtil Bujosa mantenen viva aquesta tradició, combinant tècniques centenàries amb una mirada contemporània que connecta amb les noves generacions.
En un context global on la producció industrial tendeix a uniformar els objectes, la tela de llengües reivindica allò autèntic. El seu reconeixement com a bé protegit no només en garanteix la continuïtat, sinó que també en reforça el valor davant les imitacions, subratllant la importància de preservar allò que no es pot replicar: el coneixement, el temps i la identitat.
- Ikat: una tècnica tradicional de tenyit per reserva utilitzada en la producció de teixits amb patrons. En aquest mètode, els fils es tenyeixen abans de ser teixits, creant dissenys característics amb vores difuminades. És practicada a Àsia, Amèrica Llatina i parts d’Àfrica, i és apreciada tant per la seva complexitat tècnica com pel seu valor artístic i cultural. ↩︎
