Investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) han detectat per primera vegada a Espanya la presència de la planta marina invasora Halophila stipulacea, una fanerògama tropical l’avanç de la qual pel Mediterrani s’associa a l’escalfament del mar.
La planta marina Halophila stipulacea, localitzada a la badia de Palma, és el primer registre documentat d’aquesta espècie a Espanya i el més occidental de tota la Mediterrània.
La descoberta és fruit d’un estudi liderat per científics de l’IMEDEA amb la col·laboració del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i del Centre Balear de Biologia Aplicada.
La presència de la planta es va confirmar després de diverses prospeccions submarines realitzades a uns tres quilòmetres del port, després d’una primera observació l’octubre de 2023.
Durant aquestes immersions, els investigadors van localitzar petites clapes de l’espècie assentades sobre fons sorrencs, fet que indica que ja ha aconseguit establir-se a la zona.
L’aparició d’aquesta planta en aigües balears s’interpreta com un senyal del procés de “tropicalització” de la Mediterrània.
El canvi progressiu de les condicions ambientals afavoreix l’arribada i l’expansió d’espècies pròpies de mars més càlids.
Segons els científics, l’augment de la temperatura de l’aigua facilita que organismes tropicals que abans no podien sobreviure en aquestes latituds ara trobin un entorn adequat per créixer.
Halophila stipulacea és originària del mar Roig, el golf Pèrsic i l’oceà Índic. Va arribar a la Mediterrània fa més de 150 anys després de l’obertura del canal de Suez, i es va convertir en una de les primeres espècies anomenades “lessepsianes”: aquelles que van migrar des del mar Roig cap a la Mediterrània a través d’aquesta via artificial, que n’afavoreix l’expansió, especialment a la Mediterrània oriental.
A la Mediterrània occidental l’avanç ha estat més lent; en altres regions com el Carib aquesta planta ha colonitzat grans àrees en tot just dues dècades, desplaçant espècies natives i alterant els ecosistemes marins. Els científics adverteixen que el seu establiment a les Balears podria representar un nou pas en la seva expansió cap a l’oest.
El transport marítim apareix com una de les vies més probables d’introducció.
La proximitat de la troballa al port de Palma suggereix que l’espècie podria haver arribat adherida a àncores, cascs d’embarcacions o a través d’aigües de llast. No obstant això, els investigadors consideren possible que hagués arribat abans sense aconseguir Howard-se, fet que ara sí que podria passar a causa de l’increment de les temperatures marines, que a l’estiu ja arriben a valors de 30 °C a la mar Balear.
L’impacte ecològic d’aquesta espècie encara és incert i dependrà de la seva capacitat d’expansió.
En alguns fons sorrencs degradats podria augmentar la complexitat de l’hàbitat i atreure noves espècies. No obstant això, també existeix el risc que desplaci organismes autòctons o fins i tot praderies marines emblemàtiques, com la posidònia o la cimodòcea, fonamentals per a la biodiversitat i l’emmagatzematge de carboni a la Mediterrània.
Davant d’aquesta situació, els investigadors destaquen la importància de la detecció precoç i el seguiment científic per avaluar l’evolució de l’espècie i els seus possibles efectes sobre els ecosistemes.
Plataformes de ciència ciutadana com Observadores del Mar també poden exercir un paper clau en la identificació de noves invasions biològiques. En qualsevol cas, la troballa s’interpreta com un símptoma d’un canvi més ampli: una Mediterrània cada vegada més càlida i connectada, on les espècies tropicals troben condicions més favorables per establir-se.
Referència científica
Arona, A., Loubet, L., Hernán, G., Albalat, B., Orero-Rubio, E., Reynés, X., Reviriego, B., Ballesteros, E., & Tomàs, F. (2026).
