La comunitat jueva va habitar diverses zones a Palma de Mallorca al llarg de la història, exercint influència en una àmplia zona del nucli històric. Recorrent el call menor i el call major passejarem pels bonics i intricats carrers del centre de la ciutat, on trobarem petits negocis amb caràcter.
Durant l’època musulmana els jueus van viure al recinte de l’Almudaina, al solar que ocupen actualment el Palau March i al Parlament Balear (carrer Palau Reial). Després de la conquesta de Mallorca, Jaume I va afavorir a la comunitat jueva perquè l’havien recolzat en aquesta empresa.
L’aljama va passar a estar en call menor, situat entre els carrers Sant Bartomeu, de les Monges i Jaume II.
L’actual edifici del Banc d’Espanya (carrer Sant Bartomeu) se situa en l’emplaçament de la sinagoga del call menor. Posteriorment (1303), Jaume II va establir que els jueus havien de viure dins el call major o call nou de Palma. La porta d’accés era a la cantonada dels carrers del Sol i Monti-Sion.
Aquests carrers pertanyien a l’orde del Temple i de Calatrava, i arribaven fins al convent de Santa Clara. Ocupa una important àrea al casc antic de Palma, amb molts monuments interessants, com l’interior gòtic de l’església de Santa Eulàlia, el convent de les clarisses o l’església de Monti-Sion, en la seva capella es trobava una sinagoga.
Palma de Mallorca conserva curioses anècdotes de la vida al call, que configuren la fisonomia de la ciutat fins als nostres dies. Un exemple és el carrer de la Torre de l’Amor, al barri de la Calatrava. Moshé Faquim va construir una torre per a poder contemplar a l’esposa de Magaluf Natjar, de la qual estava obertament enamorat, fins al punt que el seu desvergonyiment va provocar les protestes del marit davant el rei Pere IV, qui va manar rebaixar la torre en dotze pams.
El recorregut pels carrers de l’antic call de Palma és agradable i interessant, alternant bullicioses zones comercials, com Jaume II, amb bells carrerons poc transitats.
