Al centre de Palma es troba la casa coneguda comunament com Ca’n Carasses o Ca’n Pavese.
Es tracta d’un edifici, que malgrat mantenir una estructura medieval, és realment famós pels rostres grotescs que hi ha esculpits i adossats sobre els arquitraus de l’entrada i de les finestres. Aquests rostres són producte d’una reforma que té lloc entre 1608 i 1618 en ser la casa adquirida, com a pagament de un deute, per un advocat i mercader genovés, Giovanni Francesco Pavese. En realitat, les burlesques cares que observa el vianant al seu pas pel carrer Sant Feliu, són un clar exemple de l’estil manierista que trasllada el genovés des de la seva terra d’origen.
No obstant això, el manierisme imperant en aquesta façana no es fa patent tan sols en aquests rostres, sinó també en el tractament a manera de blocs amb el qual s’ha decorat tant el portal d’entrada com les nombroses finestres. Clarament, la qual cosa crida a un l’atenció és el portal d’entrada, coronat per la carota de major grandària que, amb descaradura, treu la llengua a tot aquell que es pari a mirar-la. A els costats d’aquesta caricatura, es pot llegir: P.P.P. IO FRANCIS‘ PAVESI‘ VID I.I.I., en commemoració a la mort del propietari en 1620.
Però això no és tot, de fet sobre el rostre del portal es distingeix una inscripció en llatí en la qual es pot llegir, EUNDO, interpretada popularment com “vés-te” o “per a aquell que passi” denotant un to burleta. No obstant això, la seva traducció correcta és “anant”, la qual s’ha vinculat amb els viatges mercantils del genovés. I, com a cúspide d’ornamentació del portal d’entrada, s’aprecia l’escut d’armes de la família Pavese, que recull entre una parafernalia de corbes a un lleó amb una corona.
Finalment, cal assenyalar la influència que es considera que han exercit els rostres caricaturescs de Ca’n Carasses, no només donant nom al carrer, sinó també sent motiu d’inspiració per a l’actual façana de l’Ajuntament de Palma. Així doncs, tots aquests elements han aconseguit crear de Ca’n Carasses un exemple pràcticament únic a Palma de l’arquitectura genovesa, atorgant nom i bellesa a un carrer que enlluerna per la seva història.