La fona ha tingut un paper molt rellevant en la història de les Illes Balears. Seria impensable endinsar-se en la memòria de les Illes Balears sense fer referència als foners balears (honderos baleáricos) ja que el vocable Balear significa literalment “Mestre de Llançament”.
Els foners eren des del seu naixement iniciats en el maneig de la fona i constantment es veien obligats al seu continu perfeccionament. Fet tal que els conferia com a enemics letals per la seva destresa i eficiència en el maneig de la fona.
Els foners lluitaven sempre en primera línia, separats per diversos metres entre ells com soldats d’infanteria i la seva funció consistia a trencar les defenses de l’enemic. Junt amb els arquers, llançaven projectils que causaven abundants danys ja que els projectils destrossaven qualsevol escut o armadura de l’època i una vegada havien trencat l’ordre defensiu de l’enemic, deixaven pas a la resta de l’exèrcit que iniciava la càrrega. La gran habilitat dels foners de les illes va ser àmpliament elogiada i admirada pels grans historiadors, tant grecs com romans. El seu gran valor en el combat i la seva espectacular perícia els van fer famosos al llarg de tot el mediterrani. Els romans, coneixedors del passat marcial dels Balears, van continuar sol·licitant els seus serveis per a la seva pròpia infanteria lleugera. Es podria destacar el fet que Julio César a la guerra de les Gàlies va portar, entre les seves tropes, foners baleàrics.
Si bé la procedència exacta d’aquests colonitzadors és una incògnita fins i tot sense resoldre, diversos vestigis trobats en diferents jaciments mallorquins, fan suposar que l’arribada dels primers pobladors a les illes es va produir al voltant del IV mil·lenni a.dC. Basant-nos en l’estructura social i en les tendències religioses d’aquestes primitives cultures, es pot pressuposar una ascendència originària de l’extrem oriental de la Mediterrània.
Aquesta teoria la reforça el fet que les successives migracions posteriors van procedir de llocs com Fenicia (l’actual Líban) o Focea (actual Turquia) i el fet que els diferents topònims originaris de llocs de la Mediterrània en els quals es van establir aquests primers pobladors acaben sempre en “usa”: Kromiusa (Rodes), Ijnusa (Sardenya), Algusa (Sicilia), Melusa (Menorca), Kromiusa (Mallorca), Pitiusa (Eivissa), Ofiusa (Formentera).
Les restes trobades més primitives a Mallorca daten del 3500 A.dC. a l’època del neolític, període de transició entre l’edat de bronze, on els primers objectes de coure fan aparició. Es pot situar un representant d’aquests primers pobladors en L’home de Moleta, de qui es van trobar restes entre els del Myotragus Balearicus (bòvid endèmic balear de la mida d’una cabra, avui en dia extingida) a L’avenc de Moleta a prop del port de Valldemossa.
