Història Castell de Bendinat
Bendinat és una antiga alqueria islàmica, documentada al segle XIII amb el nom Bendinex.
El seu significat podria ser traduït com ‘fill del barbamec’; la partícula ‘ben’, com ‘bini’ ens indicaria una alqueria de tipus clànic.
A manera d’etimologia popular, i sense gaire fonament històric, la llegenda vol fer creure que el rei Jaume, en plena campanya de conquesta de Mallorca, es va pronunciar la frase “Be hem dinat” (“hem menjat bé”). Més probablement, el rei va sopar per aquests redols, concretament a la botiga d’Oliver de Térmens, com ens indica la Crònica o Llibre dels Feits del Rei Jaume.
Des del segle XV la possessió era propietat de la família Burgues. Segons una cita documental de l’any 1590, llavors Isabel Burgues, cònjuge del senyor Bernat de Boixadors, cabrevà l’alqueria de Bendinat i la muntanya avui anomenada Na Burguesa, que recentment havia estat agregada a la possessió.
Al segle XVII, l’any 1.666 Jerónimo de Sales i de Verí va guanyar l’heretat dels Burgues. En aquesta època era una possessió important quant a producció agrícola, però només tenia unes rústiques cases i dependències camperoles.
La finca de Bendinat va passar als Caro en 1850, marquesos de la Romana, on en 1855 va heretar la finca Pedro Caro Álvarez de Toledo, V marquès de La Romana (que va adoptar el nom de Maza de Lizana per accedir a l’herència d’un important hereu peninsular), casat amb l’aristòcrata hongaresa Elisabeth Szécsény Zichy-Ferraris. Aquest matrimoni va ser el patrocinador del castell neogòtic de Bendinat.
En 1876, va passar a Juana-Adelaida Dameto i de Verí. A la data de la transacció, la finca tenia 2.800 quarterades d’extensió es va escripturar per un valor de 123.000 lliures. Després va correspondre a José Despuig i González de Valbuena.
El 2005 els Truyols van vendre la finca a la Fundació Astroc, que ha impulsat activitats culturals.
Descripció Castell de Bendinat
Les cases senyorials de la possessió de Bendinat són conegudes amb el nom de Castell de Bendinat, ja que configuren una singular residència de tipologia historicista neogòtica, a la manera d’un castell d’arrels medievals. Té planta rectangular, amb quatre torres angulars i dues plantes d’alçada.
El portal central condueix a una sala ornamentada per una gran xemeneia neogòtica. A l’antic menjador amb portal neogòtic, hi ha tapissos murals datats el 1883 i 1884, mostren escenes medievals.
La sala de la dreta de la façana comunica amb un portal neogòtic que condueix a l’escala dels senyors. El primer pis té accés per un portal amb l’escut dels Burgues ornamentat amb raïm. Segueix una sala de damasc vermell i la galeria del pati, amb barana de plafons calats i estructura de metall i bigues. A la sala-tribuna que comunica amb la capella, els senyors podien sentir missa.
Novament a la planta baixa, el pati interior té planta rectangular, apareix envoltat d’una galeria de 28 arcs apuntats. L’entrada ampla, té la particularitat de no comptar amb pilar, ja que els dos arcs centrals conflueixen en una petxina acabada en mènsula.
La façana nord mostra al centre un portal apuntat amb l’escut dels Truyols, que constitueix l’entrada gran al pati. La torre nord-est presenta un arc apuntat que serveix de portal de la capella. L’interior de la capella és de dos trams de volta d’aresta i presbiteri poligonal, actualment no hi ha retaule ni imatge religiosa. Al lateral de l’Evangeli, destaca un vitrall amb motius heràldics.
A la banda nord-est del castell, se situen les cases pageses tradicionals de planta quadrangular i portal amb arc rebaixat.
El pati és de gran simetria, amb sòl empedrat i amb tres arcs rebaixats. La cuina, una estada rectangular de grans dimensions, amb la taula dels missatges, i una gran campana, amb la llar central. Al fons de la cuina, hi ha la tafona, que té coberta d’una vessant.
Als jardins, trobem una gran pèrgola, una petita font, cactus, grans ficus, diverses palmeres i una galeria de tres arcs, d’ambientació neobarroca.
