Els alts murs de l’convent de Santa Maria Magdalena marquen l’inici de les Rambles. Darrere d’ells, resen i treballen monges canongesses regulars lateranenses, separades de l’món per vocació.
Creuant el passeig de les flors, es troben les carmelites descalces, que van arribar a Palma en 1617.
A pocs metres, entre les vies més estretes de casc antic, hi ha dos convents de clausura més.
Al carrer de Les Caputxines hi ha el monestir de la Puríssima Concepció, mentre que les monges agustines segueixen la seva vida de recolliment al formidable casal dels Zaforteza, al carrer Concepció. Així que, aquesta petitíssima zona de Palma concentra quatre congregacions d’expertes en confinament i vida de clausura.
A l’altre extrem del nucli antic, al barri de la Calatrava, viuen les monges de clausura més populars de la ciutat, si la popularitat interessés a qui tria separar-se de el món.
Les núvies acudeixen a les clarisses franciscanes perquè les pregàries de les habitants de Santa Clara propiciïn el bon temps el dia del seu casament.
Prop d’aquest monestir, al carrer de la Porta de la Mar, hi havia les germanes Jerònimes, però en els últims anys les tres religioses que habitaven el convent de Santa Isabel van ser traslladades a Inca.
Ja allunyat del centre (Sant Francesc de Sales, 128) es troba la Visitació de Santa Maria, de monges saleses.
Diferents normes regeixen la vida dels monestirs i convents de clausura, imposant majors o menors nivells d’austeritat.
Queda clar el poder de la mare superiora, qui decideix sobre l’oportunitat de les entrades i sortides, promovent el silenci que impera entre els seus murs.
La majoria d’edificis disposen d’petites hostatgeries reservades a familiars i religiosos de pas. Aquestes ordres de clausura donen noms als carrers de Palma.
Els imponents i austers murs, les reixes i gelosies dels seus convents proveeixen una fesonomia medieval al nucli antic de la ciutat.
Viendo el ambiente animado y cosmopolita del centro de Palma poco sospechamos la existencia de unas mujeres expertas en confinamiento, que pasan su vida en contemplación y sosiego.
