Origen
És una de les races de les nostres illes més estimada pels caçadors i que després d’haver passat per una llarga temporada de pèrdua d’identitat genètica pels encreuaments continuats amb races forànies, ha començat la seva recuperació amb uns criteris clars tant pel que fa a la morfologia com a la forma de caçar característica del Ca Mè.
És un dels animals domèstics que es van establir primer en les nostres Illes, i, segons diferents autors, és una de les agrupacions més primitives, que s’ha mantingut en explotació productiva fins al dia d’avui, a causa de l’especial incidència que ha tingut en l’economia familiar de la població rural durant molts segles.
L’eriçó de Mallorca, de nom comú ‘erizo moruno’, és un mamífer que té tot el cos, amb excepció del ventre, recobert de pues que mesuren sobre 1 mil·límetre de gruix per 2 o 2,5 centímetres de llarg. Arriba als 1.100 grams de pes i mesurar entre 22 i 29 centímetres de longitud total.
Les falzies són aus insectívores de l’ordre dels apodiformes que visiten els nostres pobles i ciutats a la primavera-estiu.
Distribució geogràfica
L’espècie compta amb quatre subespècies distribuïdes pràcticament per tots els continents, excepte els Pols. La subespècie nominal ocupa el Paleàrtic, les Balears, les Canàries, Chafarines, centre i nord d’Europa.
A l’any 1977, va ser descrit un amfibi fòssil a partir d’unes restes òssies trobades del pliocè-holocè a una cova d’Establiments i a la cova de Moleta (Sóller). Però el que no sabien encara, era que aquesta espècie encara existia i la gent que habitava la Serra de Tramuntana coneixia l’existència d’un petit amfibi, on els pagesos ho coneixien com ‘ferreret’, degut al fet que el seu cant els recordava els petits cops de martell d’un ferrer.
Característiques
És un ca de talla petita, d’aspecte quadrat. La seva longitud corporal, és igual a la seva alçada, no superant els 40 cm a la creu. És un ca que reflecteix molta vivacitat.
És un au de tipus mediterrani, similar a altres poblacions que es troben voltant la conca mediterrània espanyola, amb les diferències pròpies que dona la insularitat.
Un dels problemes més apressants que sofreixen determinades espècies de la fauna en general és l’ús de verí per al control de predadors en vedats de caça. Aquesta pràctica, tipificada pel vigent Codi Penal com un delicte i considerada com a falta molt greu per la Llei Balear de Caça, es troba, desgraciadament, molt estesa.
Àrea de distribució
La població balear va ser descrita com a subespècie endèmica per Boettger el 1881. A Espanya es troba únicament a les Balears, sent probablement una espècie antigament introduïda, procedent de Còrsega i Sardenya.
La Baldritja balear (Puffinus mauretanicus) és una espècie en greu perill d’extinció, endèmica de les Illes Balears. Anomenada Baldritja a Mallorca i Menorca, i Virot a les Pitiüses. Al 2003 s’estimava que havia menys de 2.000 parelles.
Les sargantanes (Podarcis lilfordi), absents a l’illa de Mallorca a causa de les modificacions ambientals introduïdes per l’home al llarg de la història, són, juntament amb “el ferreret” (Alytes muletensis) de la Serra de Tramuntana, els vertebrats terrestres més antics de les Balears.
La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) habita bàsicament en muntanyes i zones amb vegetació mediterrània. A Espanya se la pot trobar en llibertat únicament a Catalunya i a les Illes Balears. Solen arribar a mesurar gairebé 20 cm, la seva mesura màxima és de quinze centímetres la femella i tretze el mascle, encara que s’han trobat exemplars amb mida superior.
Descripció
Té el cap i el cos allargat, el pelatje gris tacat de negre moteat a franges en el dors, la cua llarga amb anells foscs d’uns 45 centímetres. Amida uns 95 centímetres i pesa 2 kg.
Els restes subfòsils trobats, amb una antiguitat compresa entre els 35.000 i 150.000 anys, confirmarien el caràcter autòcton de l’espècie en el Sud-Est ibèric, contràriament al que ocorre a Mallorca (petita zona al Sud-Oest de l’illa), on semblen haver estat introduïdes des del nord d’Àfrica.
Hàbitat
Cria a zones de boscos, a prop de terrenys oberts, a bosquests entre camps de conreu amb vegetació baixa, i a parcs grans amb coníferes.
El vell marí és una de les deu espècies més amenaçades del planeta. Quan el 1992 un equip de biòlegs espanyols va localitzar la colònia de vell marí (Monachus monachus) més nombrosa descoberta fins llavors en el litoral atlàntic, es va trobar la possibilitat de supervivència d’aquesta foca, que té el desgraciat honor de constar en la llista de les deu espècies més amenaçades del planeta.
És una raça pròpia de l’Illa de Mallorca que, malgrat la continuada intromissió de races foranes succeïda durant els dos darrers segles, s’ha pogut mantenir diferenciada i mantenir el tipus originari on es pot veure encara avui en dia.
A les muntanyes de Mallorca viu la cabra salvatge mallorquina, coneguda com “fina”, s’ha adaptat als ecosistemes insulares adquirint característiques pròpies, diferents de qualsevol altra cabra domèstica o salvatge.
La cadernera (el seu nom científic és Carduelis carduelis, etimologia del llatí Silguero, Sybilum, “card”) és una au de l’ordre dels ocells paseriformes, de la família Península Ibèrica, és un ocell d’uns 12 cm., de plomatge color terra, groc a les ales i cua amb una taca vermella a la cara.
Com moltes d’altres races, l’ase mallorquí va perdre ja fa uns quants anys la definició productiva que tenia, dirigida fonamentalment a la producció mulatera, i fa menys anys, de motor animal de baix cost, la qual cosa ha ocasionat a l’actualitat, que la seva cria sigui una producció marginal dins l’explotació agrària.
És un representant poc conegut del tronc boví roig convex de l’àrea mediterrània, repartit per tots els països que envolten aquesta mar. A les illes es troba, la partió més primitiva d’aquest tronc format per la vaca mallorquina, juntament amb les vaques de Còrsega i Sardenya.
Els orígens de la raça Ca de Bou, com en la majoria de races antigues, són un tant confusos. Si cal buscar un origen a la nostra raça, aquest ha de ser a través dels gossos de presa que van arribar a Mallorca en 1229 amb el Rei Jaume I El Conqueridor.
És el grup d’oví més extens de l’arxipèlag balear i es pot considerar històricament com una raça amb diversos ecotipus, com són el de pla i el de muntanya.
La definició apareix al primer llibre de recopilació de Races Autòctones de Mallorca. Andreu Garcia ens parlava de dos tipus de Gavatxut, el de bec curt i el de bec llarg. Fa uns 10 anys, fruit d´un consens, un grup de criadors han seleccionat el Colom Gavatxut Balear amb una gran aceptació per part dels criadors de les Balears i d´altres indrets.
Origen
És, de les races de cans de les nostres Illes, la més desconeguda pels amants d’aquests animals. De les dades existents, sembla que és una població local molt antiga, integrada dins el grup de cans mediterranis d’origen faraònic, seleccionada funcionalment per la caça del conill.
Actualment a les Illes Balears s’està fent un considerable esforç de creació de reserves marines com a eines de gestió pesquera i de manteniment de la biodiversitat. Les Illes Balears compten amb 7 reserves marines en l’actualitat, així com amb un Parc Nacional marítim-terrestre (arxipèlag de Cabrera).
