El cavall mallorquí
Origen
El cavall mallorquí, està englobat dins el grup de cavalls d’origen meridional de la península ibèrica, de bona grandària, forts i aptes pel treball, que donà lloc, entre altres poblacions, a la raça catalana, avui ja desapareguda, a la mallorquina i a la menorquina. El contacte de segles amb l’altre grup ètnic estès pel Nord d’Espanya, va aportar segurament alguna característica, com poden ser el color de la capa i pelatge, propis d’aquestes races.
Característiques
És un animal de caràcter tranquil, fort, rústic i molt sobri. La seva silueta és esvelta i el color de la seva capa és negra.
El cap és allargat, sec i descarnat, de grandària mitjana tirant a grossa, amb les orelles petites, dretes i quasi sempre plenes de pèl, els ulls són foscs, el morro és ample i fort amb els oronells poc destacats, el coll és curt i no gaire ample, la cabellera és abundant i el pèl és fort i gruixat.
Té un pit ample i el costellam arquejat, l’esquena és recte, malgrat té tendència a ensellar-se amb l’edat. La gropa és llarga i inclinada i, en general de musculatura plana. Les extremitats són poc musculades, amb els genolls forts i amples.
La coa és de inserció baixa, llarga i de pèl llarg i fort. El color del pèl és el negre, en totes les seves variants, el que li dona un aspecte elegant i seriós. S’accepten petites taques blanques a la cara en forma d’estel o cordó.
Dades generals
L’entrada de races foranes a l’illa de Mallorca des de meitat del segle XIX fins bona part del segle XX va ocasionar a partir del primer terç de segle, la progressiva desaparició de la raça mallorquina, la qual cosa acompanyada de la substitució de la tracció animal per la mecànica, va motivar per via indirecta una despreocupació total pel mantenir aquesta raça en puresa.
La consecució del Registre – Matrícula de la Raça Mallorquina, a l’any 1988, acompanyada del esforç de molt diverses institucions i persones va marcar una fita decisiva per aquesta raça. El cens d’animals registrats, supera els 150 caps.
La funcionalitat d’aquest raça, que havia estat sempre de treball i de producció mulatera, ha passat els darrers anys a una orientació de cria en puresa per la pràctica de l’equitació. Atesa la seva harmonia de formes, l’elegància del color negre de pèl i el ser un animal dòcil i tranquil, el cavall de raça mallorquina té avui en dia una elevada cotització al mercat, el que fa preveure la seva estabilitat com a raça, no sols mereixedora de conservar perquè és nostra, sinó per la importància que la seva genètica significa.
