ferreret-1

A l’any 1977, va ser descrit un amfibi fòssil a partir d’unes restes òssies trobades del pliocè-holocè a una cova d’Establiments i a la cova de Moleta (Sóller). Però el que no sabien encara, era que aquesta espècie encara existia i la gent que habitava la Serra de Tramuntana coneixia l’existència d’un petit amfibi, on els pagesos ho coneixien com ‘ferreret’, degut al fet que el seu cant els recordava els petits cops de martell d’un ferrer.

 

ferreret-2
No va ser fins a l’any 80, quan un grup de naturalistes i biòlegs van voler investigar la relació entre els fòssils de l’espècie considerada extingida i el ‘ferreret’.

Aviat van esbrinar que el conegut ‘ferreret’ (Alytes muletensis), era realment el fòssil vivent que havia sobreviscut en les zones més inaccessibles de la Serra de Tramuntana.

Sens dubte aquest descobriment ha estat un dels més importants per a la ciència a Europa en els últims 25 anys. El presentador i escriptor britànic Sir David Attenborough es va desplaçar a Mallorca amb la finalitat de rodar escenes d’aquest gripau per a un documental de la BBC sobre els amfibis del món.

 

Característiques

Amfibi que amida uns 4 cms del musell a la cua. Coloració molt variable, normalment marró clar, ocre fins a verdós, sempre amb taques irregulars fosques molt variables quant a forma i distribució. Les extremitats són llargues, adaptades a les pedres relliscoses del seu hàbitat. Els ulls són grans, indicant els seus costums crepusculars i nocturns. Destaca la gairebé absència de glàndules tòxiques en la seva pell. Es tracta d’un animal que ha evolucionat sense la presència de depredadors.

La llengua té una forma arrodonida i aplanada al mateix temps, característica de la família dels discoglòsids. Les larves, en comparació d’altres amfibis són grans, amb l’orifici respiratori ventral. S’alimenten raspant el substrat, absorbint trocets d’algues i altres matèries orgàniques.

Biologia

El ferreret, és una espècie endèmica de Mallorca, això vol dir que és pròpia i exclusiva de l’illa i que per tant no es troba en cap altra part del món. Va desaparèixer a Menorca i gran part de Mallorca després de l’arribada de l’home a les Balears.

Posa pocs ous (de 7 a 20) que són transportats pel mascle mitjançant un cordó en les potes posteriors. El desenvolupament de les larves, els capgròssos, és molt lent. Els adults, de costums nocturns i trepadors viuen en els llocs més recòndits de la Serra de Tramuntana, dintre de solcs de torrents i fonts de muntanya on ni l’home ni els depredadors han aconseguit arribar. A la possessió de Mortitx, a Pollença, als gorgs del torrent, s’hi poden veure ferrerets.

 

La població de ferreret a Mallorca assolí l’any 2009

un màxim històric, amb gairebé 40.000 larves recomptades

Raixa acull periòdicament una reunió tècnica per a la conservació de l’amfibi endèmic

A la finca pública de Raixa (Bunyola) es celebrà la VII Reunió Tècnica per a la Conservació del Ferreret, organitzada per la Direcció General de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. Aquestes reunions internacionals es celebren periòdicament des de mitjans dels anys 90 i són una ocasió per intercanviar experiències i posar a punt estratègies de conservació sobre aquest emblemàtic amfibi endèmic de Mallorca.

L’any 2009, la població de ferreret va assolir màxims històrics, amb quasi 40.000 larves recomptades. D’altra banda, algunes localitats estan afectades per la Quitridiomicosis, malaltia dels amfibis produïda per un fong que està afectant moltes espècies a tot el món, però que, en el cas del ferreret, només ha ocasionat el descens de la població a un sol torrent. Així, en aquesta reunió es discutiren les futures accions per contenir la malaltia i permetre a l’espècie prosseguir amb aquesta evolució favorable.

Assistiren a la reunió Jaime Bosch i Rafael Márquez, del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Consejo Superior de Investigaciones Científicas); José Antonio Mateo, de la Asociación Herpetológica Española; Manel Areste, del Zoo de Barcelona; Gloria Fernández, de la Fundació Marineland; Lluís Parpal, del centre de recuperació de fauna del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB, participat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i la Fundació Natura Parc); i tècnics del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.

 ferreret-3