La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) habita bàsicament en muntanyes i zones amb vegetació mediterrània. A Espanya se la pot trobar en llibertat únicament a Catalunya i a les Illes Balears. Solen arribar a mesurar gairebé 20 cm, la seva mesura màxima és de quinze centímetres la femella i tretze el mascle, encara que s’han trobat exemplars amb mida superior.
Hermanni és en honor del metge i naturalista francès Jean Hermann.
Els seus depredadors solen ser rates, moixos, gavines, etc.
Es tracta d’una espècie protegida legalment, la possessió d’aquests per particulars està penalitzada per fortes multes.
La destrucció dels seus hàbitats i la seva popularitat com a animals de companyia han delmat significativament les poblacions salvatges i han fet indispensable la protecció per assegurar el futur de l’espècie a llarg termini.
Morfologia
La coloració és groga-daurada molt intensa i negra, i la pell és groga. Altres característiques són la pigmentació groga de les escames sota els ulls, i un dibuix característic sota l’escut supracaudal en forma de forat del pany.
A Mallorca es poden trobar dues espècies molt semblants. Els elements que diferencien Testudo hermanni (o tortuga mediterrània) de Testudo Graeca (tortuga mora) són principalment la presència d’una funda còrnia (una espècie d’ungla) en l’àpex de la cua tant dels mascles com de les femelles, absent en T. graeca; l’absència dels tubercles cornis en els costats de les cuixes posteriors, característics de T. graeca. La T. hermanni presenta una divisió a dues parts de l’escut supracaudal, té el plastró amb bandes negres diferenciades i habita a l’Est de Mallorca.
Sentits
Les tortugues tenen una vista excel·lent: saben distingir formes i colors i fins i tot poden reconèixer persones. Tenen un sentit de l’orientació molt precís; si se les mou uns centenars de metres del territori al qual pertanyin tornen en poc temps. Són molt sensibles a les vibracions de la terra encara que no tinguin una oïda desenvolupada. En canvi, l’olfacte està ben desenvolupat i juga un paper important en la recerca d’aliments i de parelles sexuals.
Hàbitat
Les tortugues prefereixen les zones d’escassa pendent, la vegetació estepària, de bardisses i arbusts de petit port, propis de la vegetació mediterrània.
Inactivitat
Les tortugues són animals ectodermes, disminueixen gairebé totalment la seva activitat durant el període hivernal. Per a la hibernació s’enterren en zones poc humides i protegides. La hibernació és una fase metabòlica vital per aquesta espècie, i l’únic que la pot impedir és una malaltia o una altra circumstància debilitant. Per als exemplars adults la hibernació és imprescindible.
Abandonen aquesta letargia a primer de març, quan la temperatura arriba a uns 20 graus C., la seva activitat augmenta progressivament amb la temperatura.
Reproducció i alimentació
De maig a juny les femelles dipositen a petits clots entre 3 i 8 ous (el nombre varia segons la talla i l’edat). Cada femella pot realitzar diverses postes cada temporada. Es tracta d’una espècie bàsicament vegetariana. S’alimenta a base de plantes silvestres (dent de lleó, card, ruca , trèvol…), però també s’alimenta de baies i fruits, i molt de tant en tant, de carronya o carn de cargols.
Comportament
És un animal molt territorial. A l’estiu solen estar actives al matí i a la tarda, i en el migdia es refugiaran de la calor a les seves coves. En primavera i tardor estaran actives des de mig matí fins que comença la tarda.
Cries
Les femelles de T. hermanni posen ous quatre vegades a l’any, entre maig i juny. El nombre d’ous depèn de la mesura de l’exemplar. La incubació es prolonga entre els mesos de juliol, agost i setembre. Les tortuguetes neixen a finals d’agost o a començaments de setembre.
Legislació
Les tortugues mediterrànies corren el risc de desaparèixer en estat salvatge sobretot a causa de factors com l’agricultura mecanitzada i l’ús de pesticides, el trànsit, els incendis, la destrucció del medi ambient, la urbanització i la captura il·legal.
És un animal especialment protegit per la llei per ser una espècie amenaçada d’extinció i la possessió d’aquests per particulars està penalitzada per fortes multes.
En cas de trobar un exemplar en llibertat, es recomana no agafar-lo o bé portar-lo a algun centre de reintroducció, ja que si anem traient animals de la ja de per si escassa població no fem més que col·laborar amb la seva extinció.
La T. hermanni esta inclosa en la Llista Vermella de l’IUCN d’espècies amenaçades d’extinció, protegida per la Convenció de Berna. També està inclosa en la CITAS i en la directiva 1332/2005 de la Comunitat Europea, de manera que queda absolutament prohibida la captura d’exemplars salvatges.
Seguiment
De la ma del biòleg i naturalista Samuel Pinya, es fan activitats per a conèixer com son aquests fascinants rèptils primitius, les tortugues terrestres, com viuen a la garriga, quina és la seva alimentació i sobre tot com s’hi relacionen amb altres essers vius.
També, en aquestes activitats, es realitza el seguiment d’aquesta espècie, com es marquen els exemplars trobats, com es mesuren i com es pesen i si ha sort es troben algún dels exemplars marcats en anys anteriors. Participa-hi!
