L’eriçó de Mallorca, de nom comú ‘erizo moruno’, és un mamífer que té tot el cos, amb excepció del ventre, recobert de pues que mesuren sobre 1 mil·límetre de gruix per 2 o 2,5 centímetres de llarg. Arriba als 1.100 grams de pes i mesurar entre 22 i 29 centímetres de longitud total.
No té coll i al cap, els ulls són molt foscos i petits, les orelles arrodonides i curtes, el morro és punxegut. Les seves potes són curtes i tenen 5 dits cadascuna i estan proveïdes de fortes ungles. La cua també és curta.
Els mascles són més grans que les femelles, i tenen el ventre d’un color que varia entre el marró fosc i el marró groguenc, mentre que el de les femelles és color cendra.
En diferència a l’Eriçó comú, la seva mida és menor i la seva coloració és més clara.
Les seves orelles són més grans i el seu front prominent, existint una banda de separació entre el pèl i les pues. L’eriçó europeu no presenta “ratlla” a les espines del front i té taques fosques a la cara.
Hàbitat
Aquest animal viu en els boscos, garriga, zones de muntanya baixa, arbusts, tanques, matolls, zones de cultiu, i en general els llocs menys freds i humits.
Alimentació i costums
La dieta de l’eriçó de Mallorca és omnívora, caça i menja insectes, larves, miriàpodes, cargols, llimacs, cucs de terra i fins i tot s’atreveix amb granotes, ratolins, sargantanes, colobres i escurçons. Aquesta dieta es complementa amb ous i pollets d’aus que nien a terra, aglans i altres fruits.
La seva activitat la desenvolupa fonamentalment de nit, pot ser vist des del capvespre a l’alba. El seu olfacte està molt desenvolupat, camina molt i sap nedar molt bé.
Els eriçons arriben a viure entre 7 i 10 anys, encara que molts són atropellats pels cotxes, sent aquests la seva major amenaça a més de la disponibilitat d’hàbitat.
