Partint d’estudis detallats bioquímics i la similitud de les poblacions balears i cors-sardes fa molt versemblant la hipòtesi de la seva introducció a partir d’aquestes illes. No es troba a cap dels illots costaners adjacents a Mallorca, Menorca i Eivissa. A Formentera es va considerar extingit, però es va tornar a citar en aquesta illa el 1997.
L’abundància d’aquesta espècie no ha pogut ser quantificada. Pot considerar-se comú a Mallorca i Menorca, si bé s’ha produït una regressió important sobretot a Mallorca a causa de la pèrdua de llocs de reproducció. La regressió ha estat especialment intensa a Eivissa, on sol es van trobar tres punts de reproducció segura el 1992 i en un mostreig realitzat en època estival el 1997 per Palerm a l’esmentada illa, la seva situació va passar a molt crítica.
Hàbitat
Proximitat de masses d’aigua dolça, rierols, torrents, abeuradors i safareigs a prop d’habitatges i també zones càrstiques de muntanya, barrancs calcaris a Menorca, dunes, alzinars i rarament en camps de cultiu. Ha colonitzat nous medis per a la cria, com alguns llacs de camps de golf. Les poblacions més importants es troben en zones calcàries i d’argiles el sud de Mallorca, on la fenologia permet la creació de tolles temporals a la primavera. La seva distribució altitudinal va des del nivell de la mar fins als 1000 m d’altitud a la Serra de Tramuntana.
Factors d’amenaça
– Destrucció de punts de reproducció per urbanització del terreny.
– Fragmentació de l’hàbitat a causa de les carreteres.
– Mort accidental per atropellament.
– Disminució del nivell freàtic a causa de l’increment de les perforacions per a l’extracció d’aigua subterrània, provocant la pèrdua de llocs de reproducció naturals.
– Desaparició d’aljubs, basses o abeuradors, per la regressió de l’agricultura i la modernització dels treballs agrícoles.
– Contaminació per ús de pesticides i adobs químics.
Mesures de conservació
– Inventari de localitats naturals de cria a Mallorca.
– Inventari de les localitats de cria a Eivissa i reintroducció de larves procedents de Mallorca.
– Repoblació amb larves procedents d’un camp de golf, en una llacuna de l’aeroport de Son Sant Juan.
– Restauració a Eivissa d’un safareig i el seu sistema de captació d’aigües.
– Campanyes d’educació ambiental.
– Estudis sobre la seva biologia.
– Nom científic: Bufo viridis balearica.
– Present al: Catálogo Nacional de Especies Amenazadas.
– Categoria d’amenaça:
· D’Interès Especial.
· Vulnerable.
– Caràcter: Subespècie endèmica balear.
