A les muntanyes de Mallorca viu la cabra salvatge mallorquina, coneguda com “fina”, s’ha adaptat als ecosistemes insulares adquirint característiques pròpies, diferents de qualsevol altra cabra domèstica o salvatge.

És per tant un animal que és necessari gestionar i conservar per dues raons: per ser un ens biològic que forma part exclusivament del nostre patrimoni i pel seu paper biològic a la natura, per ser l’espècie clau dels ecosistemes de muntanya.

La cabra salvatge mallorquina

Les cabres salvatges de Mallorca són descendents, encara que entrecreuades mil vegades, de les cabres domèstiques que els primers pobladors van portar amb ells en la seva colonització i que abans s’havien estès per tot el Mediterrani. Molt aviat hagué d’haver nuclis assilvestrats d’aquelles cabres que molt probablement en els primers temps, van conviure i van competir amb l’endèmic i extingit Myotragus, col·laborant en la seva desaparició, degut a que les cabres són animals més forts i a la seva adaptació a l’explotació humana.

A les Illes Balears, la cabra cimarrona present és un bòvid que la Ciència reconeix com “Capra hircus” i que, a pesar d’una sèrie d’hibridacions que van començar molts segles enrere, encara conserva trets morfològics que la caracteritzen i diferencien, almenys, les més barrejades de les “autèntiques”.

Els animals solen amidar al voltant de 1,25 m de llarg i sovint no sobrepassen els 40 kg de pes, excepció feta d’alguns mascles que en la seva plenitud, sobrepassen els 50 kg.

La coloració és vermella amarronada, també grisenca, amb una franja negra que va de mig coll a la cua per sobre de l’esquena i que en alguns mascles es creua amb altra franja que va de pota a peu per sobre de la creu.

La cabra mallorquina sol ser sempre cornuda i en general, les banyes estàn ben desenvolupades, entre els vells mascles n’hi ha de veritablement notables.

La nostra cabra mallorquina sol moure’s en ramats petits en els quals sol haver tant femelles com mascles joves, mentre que els mascles adults i, molt més els vells, són més solitaris i erràtics.

La seva dieta és enormement variada incloent fruits com el llentiscle, els aglans, els fruits del garballó, brots tendres de pi o d’alzina i fulles de tot un grup incomptable de plantes i arbusts, mata, bruc, romaní, menjant així mateix l’escorça de molts arbres.

Els naixements dels cabrits es produeixen a la primavera i a la tardor, i normalment els parts són d’un sol cabrit.

Presència a l’arxipèlag

La cabra assilvestrada balear es troba només a la Serra de Tramuntana i a les muntanyes d’Artà a Mallorca. El total de cabres mallorquines a l’arxipèlag és considerable, calculant-se que supera els 20.000 exemplars.