És un representant poc conegut del tronc boví roig convex de l’àrea mediterrània, repartit per tots els països que envolten aquesta mar. A les illes es troba, la partió més primitiva d’aquest tronc format per la vaca mallorquina, juntament amb les vaques de Còrsega i Sardenya.

A l’actualitat, malgrat la importància que té la seva presència mil·lenària a les nostres illes, és un grup molt reduït d’animals, en perill constant d’extinció.

Origen

Els experts en etnologia zootècnica diuen que aquest tipus de boví deriva del bos primigenius, que arribà a la Mediterrània occidental des d’Egipte, escampant-se posteriorment per tot el nord d’Àfrica i sud de la península Ibèrica. El comerç marítim entre els diferents països d’aquesta àrea, del qual les illes eren una plataforma logística ideal, va afavorir la presència d’aquest tipus de bestiar, que s’ha mantengut fi ns al dia d’avui amb un més que acceptable grau de puresa. L’actuació decidida de determinats ramaders, molts d’ells a títol individual, i grups de criadors associats, desenvolupada durant la darrera meitat dels segle passat, ha aconseguit mantenir la raça fi ns a l’actualitat i fixar les bases per a la seva selecció i millora.


Caràcters generals

És una raça molt rústica, de marcat tipus ambiental, forta, bona reproductora i amb gran instint maternal. La seva grandària és més be petita i el seu color és castany, que varia des de el clar rossenc al fosc quasi negre. El pes de les femelles adultes és de 300 a 350 quilos i el dels mascles adults passa els 450 quilos.

 

 

Característiques més destacades

Té el cap gran i curt, el que li dona un aspecte massís. La cara és curta amb el perfil convex, i el morro reduït i en punta. Els ulls són oblics, més aviat petits i l’arc de les òrbites poc sortint. Les orelles són grosses, en posició horitzontal i sempre farcides d’un pèl abundant d’un color més clar. Les banyes, que no solen ser molt desenvolupades, són de color blanc a la base i més obscures a la punta. Tenen una forma variable, degut a la seva debilitat, però normalment són en roda, tant alta com baixa, com en direcció horitzontal. El coll és curt i eixut, amb barballera més marcada i abundant en els mascles. El cos és de longitud mitjana, tirant a cilíndric i amb la creu poc destacada. La gropa és ampla, angulosa i poc musculada. La coa és llarga i amb un floc de pèl a l’extrem. Les extremitats són curtes i ben aplomades, poc musculades, amb uns potons petits i sempre pigmentats. El braguer és petit, recobert de pèl suau i més clar que la resta del cos.La pell és gruixada i aferrada al cos, i el pèl és fi i curt per tot el cos, i més llarg entre les banyes, a l’interior de les orelles i a la punta de la coa. El pelatge és castany, amb variacions que van del castany molt clar, conegut per “ros”, a quasi negre, conegut per “morat”. Presenta una intensificació de la coloració a les zones distals, en tant que mostra també una degradació al voltant dels oronells, l’espinada, el front, l’interior de les orelles, aixelles i bragades.

 

Dades generals

La raça disposa de llibre genealògic, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears en data 10 de juny de 1999, i el mes de juny de 2002 tenia inscrits als registres 12 braus, 127 vaques, 57 braves i 14 vedelles. La seva presència a Mallorca, d’acord amb les troballes fetes als talaiots és superior als dos mil anys, i el seu nombre, segons els historiadors va arribar a ser molt elevat als segles XIII i XIV. A l’actualitat, una de les funcions mes valorades d’aquests animals és el control de la vegetació ambiental d’aquestes zones, ja que la vaca mallorquina té una alta capacitat d’aprofitament de plantes lignificades o molt fibroses (càrritx) no utilitzades per altres espècies, el que la fa imprescindible pel control d’aquest tipus de vegetació. El baix nombre d’animals existents fa necessàries una sèrie d’actuacions urgents, per tal de garantir la seva supervivència.