Testudo graeca / Tortuga MoraEls restes subfòsils trobats, amb una antiguitat compresa entre els 35.000 i 150.000 anys, confirmarien el caràcter autòcton de l’espècie en el Sud-Est ibèric, contràriament al que ocorre a Mallorca (petita zona al Sud-Oest de l’illa), on semblen haver estat introduïdes des del nord d’Àfrica.

Testudo graeca / Tortuga Mora 

Anomenada tortuga mora o tortuga grega. És una espècie especialment longeva, en estat salvatge és rar trobar individus de més de 20 anys, encara que s’han trobat casos d’exemplars en cautivitat* que han assolit els 60 anys. Les femelles són més grans que els mascles.

A Mallorca es poden trobar dues espècies molt semblants.

Morfologia

La Testudo Graeca (o tortuga mora), es diferencia, de la Testudo Hermanni (o tortuga mediterrània) per tenir a la punta de la cua una espècie d’ungla absent en la T. Graeca, en la tortuga mora l’escut supracaudal no està dividit en dos (a sobre de la cua), la seva coloració és més fosca, posseeix uns característics tubercles cornis com a esperons en els costats de les cuixes posteriors, té el plastró o pitet (ventre de l’animal) amb taques negres irregulars i habita al Sud-Oest de Mallorca.

Aquesta tortuga pot arribar a mesurar 30 cm de longitud, té una closca bastant bombada, de color marró clar amb taques negres. El plastró és també clar amb menys o més taques negres, segons cada exemplar. Les potes i el cap també són de color marró. En les extremitats davanteres s’observen unes escames bastant grans i dures, mentre que en les extremitats posteriors les escames són considerablement més petites. Les ungles també són bastant fortes i resistents, tenen 5 ungles a les potes davanteres i 4 en les posteriors.

Sentits

Les tortugues tenen una vista excel·lent: saben distingir formes i colors i, fins i tot, poden reconèixer persones. Tenen un sentit de l’orientació molt precís; si se les mou uns centenars de metres del territori al qual pertanyin tornen en poc temps. Són molt sensibles a les vibracions de la terra encara que no tinguin una oïda desenvolupada. En canvi, l’olfacte està ben desenvolupat i juga un paper important en la recerca d’aliments i de parelles sexuals.

Hàbitat Tortuga Mora

La població de tortuga mora es troba limitada a la zona oest de Mallorca.
Les tortugues prefereixen les zones d’escassa pendent, la vegetació estepària, de bardisses i arbusts de petit port, propis de la vegetació mediterrània.

En algunes zones arriben a trobar-se densitats que superen les 10 tortugues per hectàrea, la mitja no supera els 5 exemplars, i en molts llocs amb prou feines es troba un sol exemplar per hectàrea.

Inactivitat

Les tortugues són animals ectodermes, disminueixen gairebé totalment la seva activitat durant el període hivernal. Per a la hibernació s’enterren en zones poc humides i protegides. La hibernació és una fase metabòlica vital per aquesta espècie, i l’únic que la pot impedir és una malaltia o una altra circumstància debilitant. Per als exemplars adults la hibernació és imprescindible.

Abandonen aquesta letargia a primer de març, quan la temperatura arriba a uns 20 graus C., la seva activitat augmenta progressivament amb la temperatura.
Testudo graeca / Tortuga Mora
Reproducció i alimentació Tortuga Mora

Les femelles tarden més a assolir la maduresa sexual, pel que creixen més durant la seva etapa juvenil i són de major mida. El pitet dels mascles és còncau per facilitar la còpula.

De maig a juny, per regla general, cada femella diposita a petits clots entre 3 i 7 ous (el nombre varia segons la talla i l’edat), amb una mitja de 33,21 x 26,84 mm. Cada femella pot realitzar diverses postes cada temporada. La incubació es prolonga entre els mesos de juliol, agost i setembre. Les tortuguetes neixen a finals d’agost o a començaments de setembre.

 

Es tracta d’una espècie bàsicament vegetariana. S’alimenta a base de plantes silvestres (dent de lleó, card, ruca , trèvol…), però també s’alimenta de baies i fruits, i molt de tant en tant, de carronya o carn de cargols.

Comportament

És un animal molt territorial. A l’estiu solen estar actives al matí i a la tarda, i en el migdia es refugiaran de la calor a les seves coves. En primavera i tardor estaran actives des de mig matí fins que comença la tarda.

Els seus depredadors solen ser rates, moixos, gavines, etc.

Extinció

És un animal especialment protegit per la llei per ser en greu perill d’extinció. En l’actualitat només existeixen 3 poblacions al nostre país, 2 al sud de la península i 1 de residual a Mallorca. La tortuga mora es troba doncs en greu perill a la Península Ibèrica.

Legislació

* La possessió de la tortuga mora per particulars està penalitzada per fortes multes.

En cas de trobar un exemplar ferit víctima d’atropellament, hem de portar-lo a la policia local o bé cridar el 971 176 800 – 971 144 107 (COFIB).

En cas de trobar un exemplar en llibertat, es recomana no agafar-lo o bé portar-lo a algun centre de reintroducció, ja que si anem traient animals de la ja de per si escassa població no fem més que col·laborar amb la seva extinció.

Ha estat catalogada com d’interès especial tant per la legislació nacional com a autonòmica.

Està inclosa a l’Apèndix II de la CITES. Apareix a l’Atles i Llibre Vermell dels amfibis i Rèptils d’Espanya.

Vulnerable (VU). Categoria per a espècies considerades amb un risc alt d’extinció en la naturalesa.

De manera que queda absolutament prohibida la captura d’exemplars salvatges.