Els restes subfòssils trobats de la tortuga mora (Testudo Graeca), amb una antiguitat compresa entre els 35.000 i 150.000 anys, confirmarien el caràcter autòcton de l’espècie al sud-est ibèric, contràriament al que passa a Mallorca (petita zona al sud-oest de l’illa), on semblen haver estat introduïdes des del nord d’Àfrica.
Anomenada tortuga mora o tortuga grega. És una espècie especialment longeva, en estat salvatge és rar trobar individus de més de 20 anys, tot i que s’han trobat casos d’exemplars en captivitat que han assolit els 60 anys. Les femelles són més grans que els mascles.
A Mallorca es poden trobar dues espècies molt semblants.
Morfologia
La Testudo graeca (o tortuga mora) es diferencia de la Testudo Hermanni (o tortuga mediterrània) per tenir a la punta de la cua una espècie d’ungla absent a la T. graeca; en la tortuga mora l’escut supracaudal no està dividit en dos (damunt de la cua), la seva coloració és més fosca, té uns característics tubercles cornics com a esperons als costats de les cuixes del darrere, té el plastró o pet de tortuga (ventre de l’animal) amb taques negres irregulars i habita al sud-oest de Mallorca.
Aquesta tortuga pot arribar a fer 30 cm de longitud, té una closca bastant bombada, de color marró clar amb taques negres. El plastró també és clar amb més o menys taques negres, segons cada exemplar. Les potes i el cap també són de color marró. A les extremitats davanteres s’hi observen unes escates bastant grans i dures, mentre que a les extremitats del darrere les escates són considerablement més petites. Les ungles també són bastant fortes i resistents, tenen 5 ungles a les potes davanteres i 4 a les del darrere.
Sentits
Les tortugues tenen una vista excel·lent: saben distingir formes i colors i fins i tot poden reconèixer persones. Tenen un sentit de l’orientació molt precís; si se les mou uns centenars de metres del territori al qual pertanyen, hi tornen en poc temps. Són molt sensibles a les vibracions de la terra encara que no tinguin una oïda desenvolupada. En canvi, l’olfacte està ben desenvolupat i juga un paper important en la cerca d’aliments i de parelles sexuals.
Hàbitat
La població de tortuga mora es troba limitada a la zona oest de Mallorca.
Les tortugues prefereixen les zones de poc pendent, la vegetació estepària, de matollars i arbustos de mida petita, propis de la vegetació mediterrània.
En algunes zones s’arriben a trobar densitats que superen les 10 tortugues per hectàrea, la mitjana no supera els 5 exemplars, i en molts llocs gairebé només es troba un sol exemplar per hectàrea.
Inactivitat
Les tortugues són animals ectoterms, disminueixen gairebé del tot la seva activitat durant el període hivernal. Per a la hibernació s’enterren en zones poc humides i resguardades. La hibernació és una fase metabòlica vital per a aquesta espècie, i l’únic que la pot impedir és una malaltia o una altra circumstància debilitant. Per als exemplars adults, la hibernació és imprescindible.
Abandonen aquesta letargia a principis de març, quan la temperatura arriba a uns 20 graus C; la seva activitat augmenta progressivament amb la temperatura.
Reproducció i alimentació de la Tortuga Mora
Les femelles triguen més a assolir la maduresa sexual, per la qual cosa creixen més durant la seva etapa juvenil i són de mida més gran. El plastró dels mascles és còncau per facilitar la còpula.
De maig a juny, per regla general, cada femella diposita en petits reconills entre 3 i 7 ous (el nombre varia segons la talla i l’edat), amb una mitjana de 33,21 x 26,84 mm. Cada femella pot fer diverses postes cada temporada. La incubació es perllonga entre els mesos de juliol, agost i setembre. Les tortuguetes neixen a finals d’agost o a principis de setembre.
Es tracta d’una espècie bàsicament vegetariana. S’alimenta a base de plantes silvestres (dent de lleó, card, ravenissa, trèvol, etc.), però també s’alimenta de baies i fruits, i molt de tant en tant, de carronya o carn de caragols.
Comportament
És un animal molt territorial. A l’estiu solen estar actives al matí i a la tarda, i al migdia es refugiaran de la calor a les seves coves. A la primavera i a la tardor estaran actives des de mig matí fins que comença la tarda.
Els seus depredadors solen ser rates, moixos, gavines, etc.
Extinció
És un animal especialment protegit per la llei perquè està en greu perill d’extinció. Actualment només existeixen 3 poblacions al nostre país, 2 al sud de la península i 1 de residual a Mallorca. La tortuga mora es troba, doncs, en greu perill a la Península Ibèrica.
Legislació
* La possessió de la tortuga mora per part de particulars està penalitzada amb fortes multes.
En cas de trobar un exemplar de tortuga mora ferit víctima d’una atropellada, l’hem de portar a la policia local o bé trucar al 971 176 800 – 971 144 107 (COFIB).
En cas de trobar un exemplar en llibertat, es recomana no agafar-lo o bé portar-lo a algun centre de reintroducció, ja que si anem emportant-nos animals de la ja de per si escassa població, no fem més que col·laborar amb la seva extinció.
Ha estat catalogada com d’interès especial tant per la legislació nacional com per l’autonòmica.
Està inclosa en l’Apèndix II de la CITES. Apareix a l’Atles i Llibre Vermell dels amfibis i rèptils d’Espanya.
Vulnerable (VU). Categoria per a espècies considerades amb un risc alt d’extinció en la natura.
De manera que queda absolutament prohibida la captura d’exemplars salvatges.
