Origen
És una de les races de les nostres illes més estimada pels caçadors i que després d’haver passat per una llarga temporada de pèrdua d’identitat genètica pels encreuaments continuats amb races forànies, ha començat la seva recuperació amb uns criteris clars tant pel que fa a la morfologia com a la forma de caçar característica del Ca Mè.
Sembla que el Ca Mè procedeix d’una agrupació racial procedent del Regne de Navarra que es va estendre per la resta de la Península Ibèrica i de les nostres Illes, rebent en cada lloc diferents influències per a acomodar les seves aptituds a les necessitats de la caça a cada regió.
Funcionalitat
Actualment el caçador utilitza gairebé exclusivament les armes de foc, però no sempre ha estat així, i el Ca Mè, ja ajudava als caçadors mallorquins, quan aquests anaven a caçar amb xarxes, ballestes o amb falcons.
Els treballs principals que realitza el Ca Mè com a ca de mostra i ajudant del caçador són el localitzar les peces de caça, mostrar-les al caçador, aixecar-les per a posar-les a tir, i un cop abatudes portar-les al caçador. La manera de caçar del Ca Mè és més aviat lenta, amb el trot com a aire de treball principal. Bat molt de terreny, però no per extensió sinó per anar fent llaços i inspeccionar tot. No s’allunya del caçador, busca a prop d’ell, i a més sempre està pendent de les instruccions que pugui donar-li. Si no rep ordres, el ca es gira per demanar-les. Vol ser guiat, vol estar sincronitzat amb el caçador.
També destaca en el Ca Mè, la seva precocitat en aficionar-se a la caça, cosa que si està ben orientada, fa que de jove ja pugui fer un bon servei.
Tot això fa que el Ca Mè sigui un bon ca de mostra, per a un tipus determinat de caçador: el que vulgui fer una caça lenta, o el seu caminar no sigui àgil. Aquesta lentitud, la seva constància sobre el terreny, ordre en les batudes, i el nas a mitja alçada, fan que sigui perfecte i tingui un rendiment acceptable en terrenys de vegetació espessa, difícils, i de poca caça.
Entenent la caça com una activitat tradicional, relacionada amb les característiques particulars de la fauna, la vegetació, el clima, l’orografia, la propietat de la terra, i mil aspectes més, considerem que té una part diferenciada i enriquidora, com és la de perpetuar tècniques, costums, gastronomia…
Per tot això, utilitzar un ca de raça mallorquina, per sobre de les avantatges tècniques que pugui tenir, té de bo que acaba de confitar l’activitat de la caça com a activitat tradicional i el seu rastre cultural diferenciat.
