Actualment a les Illes Balears s’està fent un considerable esforç de creació de reserves marines com a eines de gestió pesquera i de manteniment de la biodiversitat. Les Illes Balears compten amb 7 reserves marines en l’actualitat, així com amb un Parc Nacional marítim-terrestre (arxipèlag de Cabrera).

A totes aquestes zones protegides la captura de cranques està prohibida, i n’és obligatori la devolució a la mar de l’exemplar capturat, ja sigui viu o mort. A l’any 2006 es va localitzar una petita població de cranques autòctones a Formentera, amb les quals es va obtenir la primera posta en captivitat a Espanya. Els anys 2007 i 2008, a partir d’exemplars reproductors duts de Còrsega, es va tornar aconseguir la cria de l’espècie i es van obtenir els primers juvenils de cranca criats en captivitat a tota la Mediterrània.

Cranca_mediterranea_Maja-squinado

 

Classificació de la espècie i estat actual

Abans de l’any 1998, només hi havia una espècie de cranca, anomenada científicament Maja squinado. Però aquell any, i en base a característiques morfològiques, el Dr. Neumann, zoòleg, va separar l’espècie en 2 de diferents, Maja squinado i Maja brachydactyla. Les dues espècies, morfològicament molt semblants, són presents a les costes espanyoles: la nostra “cranca” (“cabra” a Catalunya, “araignée de mer” a França, “crancevola” a Italia) Maja squinado, és endèmica de la Mediterrània i la “centolla” o “centollo” Maja brachydactyla, és de distribució atlàntica.
Pel que fa a la “cranca” de la Mediterrània, M. squinado, tradicionalment i, fins fa uns 40 anys, va ser una espècie consumida a les poblacions del litoral i a la gent de la mar, tot i que mai va ser una espècie de gran interès comercial. Molt abundant a les zones de costa rocosa, a l’actualitat, es pot considerar una espècie en situació crítica a tot el litoral mediterrani espanyol.

 

Cranca_mediterranea_Cranca

A les Illes Balears, la situació és molt dolenta, però amb diferències geogràfiques: a Mallorca i Menorca tan sols es coneix la captura de qualque exemplar aïllat en els anys 80 i no hi ha constància de cap captura amb posterioritat a l’any 1989, quan en dècades anteriors les captures eren abundants en determinades zones, com a Cabrera; En canvi, a Eivissa i a Formentera hi ha constància de forma no oficial de captures regulars, any rera any, d’un cert nombre de cranques, senyal que allà encara hi resta una població relicta.

 

Totes aquestes dades indiquen que la presència de l’espècie a les Illes Balears és propera a l’extinció i en aquests moments podem considerar a la cranca extinta a Mallorca i Menorca i en perill crític d’extinció a les Pitiüses. La UE en Estrasburg a 1997, estableix a l’espècie Maja squinado en la Mediterrània com espècie de fauna protegida.

 

Fases larvàries de la cranca

La cranca només té tres fases larvàries: Zoea I, Zoea II i Megalopa.

Zoea i Zoea II
 

Megalopa i Juvenil