La Baldritja balear (Puffinus mauretanicus) és una espècie en greu perill d’extinció, endèmica de les Illes Balears. Anomenada Baldritja a Mallorca i Menorca, i Virot a les Pitiüses. Al 2003 s’estimava que havia menys de 2.000 parelles.
La Baldritja balear
Característiques
Pertanyen al grup dels procelariformes. Es tracta d’aus marines capaces de filtrar l’aigua marina excretant l’excés de sal pel nas. Solament s’acosten a la costa per a dormir i criar. La Baldritja balear o Virot petit és una altra espècie d’au endèmica de les Balears, només cria a les nostres illes, sent la població de les Pitiüses la més important del món. Encara que sigui endèmica de les Balears, realitza migracions arribant a França o Portugal. Després del període de cria, abandonen les illes per a emigrar al golf de Biscaia, on passen l’estiu.
La Baldritja balear és una au de bona grandària, de 90 centímetres d’ala a ala i 30 de bec a cua, pesen uns 500 g. Amb un bec encorvat i una silueta que realitza un vol rasant sobre la mar. És capaç de viatjar centenars de quilòmetres per a anar a pescar.
Com pesquen
La Baldritja balear entra a la mar i desplega les seves ales, volant sota l’aigua com ho fan en el cel. Poden arribar a penetrar 40 metres a l’interior de la mar a la recerca de peixos amb els quals alimentar-se. A la nit regressen en esbarts als nius emetent crits característics.
Aquests crits poden ser fins i tot un dels orígens de les llegendes entorn dels cants de les sirenes i estàn des de fa anys en un perill d’extinció real i imminent. Es calcula que es poden extingir en uns 40 anys.
Els seus depredadors
Els moixos assilvestrats danyen el Virot o Baldritja i moltes altres espècies d’aus, arriben fins i tot als penya-segats on cria. A Formentera i a algun punt de la costa nord de Mallorca s’ha demostrat la gran incidència d’aquest predador. Per a la conservació de l’avifauna és imprescindible eliminar els moixos assilvestrats.
Naixement de Virots el 2011
Han nascut Virots per primera vegada en deu anys a sa Dragonera.
El fet és un resultat favorable del procés de desratització de l’illa, iniciat a principi d’enguany, feia deu anys que no es detectaven polls en aquesta colònia. De moment la desratització de sa Dragonera dóna resultats favorables, tot i que tècnicament es considera que no es pot certificar un èxit definitiu fins passats dos anys. L’autoritat de gestió del Parc Natural de sa Dragonera, ha aprovat un pla de bioseguretat per mantenir el control de rates, evitar-ne una futura infestació i, si fos necessari, donar resposta a qualsevol incident que pugui produir-se.