Pina és un tranquil poble del municipi d’Algaida, sembla provenir del romànic «pinna» que significa «penya», o de «Pinella» que significa dipòsit d’aigua. Té una zona de terres molt fèrtils dedicades majoritàriament al regadiu i una altra amb cultius típics de secà: cereals, ametllers, garrovers, figueres.

El poble de Pina, Mallorca. Font

Pina va estar poblada des de molt antic, als voltants del poble trobem nombroses restes arqueològiques: talayots i coves artificials. Els vestigis de l’època islàmica destaquen els sistemes hidràulics del conjunt de la font.

Els llocs d’interès del poble són l’església parroquial, Sa Creu, el Convent, la Font i la vall de Pina.

Font de Pina
Just a l’entrada del poble, se situa l’harmoniós conjunt de la font de Pina, un lloc en l’espessa ombra de les heures, oms i àlbers, amb bancals de pedra seca que corregeixen el desnivell. La font és un qanawat islàmic. A l’esquerra estan els safaretjos amb sis parells de piques de pedra viva, coberts per un porxo.

La vall de Pina i el mirador
Es tracta d’una bella vall, ho travessa un torrent que circula en direcció a la badia d’Alcúdia, nodrida per les aigües provinents de Randa i Montuïri.

A la sortida del poble en direcció a Sineu, hi ha un mirador des del qual es pot observar la magnificencia d’aquesta vall, una depressió envoltada de turons de múltiples colors.

El poble de Pina, Mallorca, Mirador

El Convent
El Convent va ser fundat en 1856. Posteriorment, es va construir un nou edifici a l’altre costat del carrer comunicant-se amb l’antic convent a través d’un pont. Dins del convent hi ha un petit museu.


Creu de Pina

D’estil neogòtic construïda en 1908, situada a l’entrada del recinte de la font. Figura l’escut de Pina i els noms dels sants patrons, Sant Cosme i Sant Damià.

El poble de Pina, Mallorca, Mirador

El poble de Pina, església

El poble de Pina, església


L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià.

Església promoguda i projectada pel pare Gabriel M. Ribes segons els models d’esglésies que havia conegut en les seves estades a França i a Itàlia. Es va construir en 1853, aprofitant l’estructura de l’anterior església que datava de finals del segle XVI. Posseeix dues torres de planta quadrada amb un templet coronat per les estàtues de sant Cosme i sant Damià en pedra de Santanyí.

Gairebé tot l’espai interior és cobert per pintures al fresc o sobre tela.