Ramon Llull (1232 – 1316), també conegut com Raimundo Lulio, va esser un beat, filòsof i teòleg mallorquí. A més de ser el primer autor que va utilitzar una llengua neolatina per a expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics i de destacar per una aguda percepció que li va permetre anticipar molts conceptes i descobriments, va esser el creador del català literari, amb un super domini de l’idioma.
Va néixer a Palma, al poc temps de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I.
Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena.
Durant els seus anys a la cort del rei Jaume, primer com a patge, successivament senescal i majordom reial, es va dedicar a fer una vida luxosa i de gran ostentació.
Cap als trenta anys, la seva vida va canviar radicalment: va tenir quatre aparicions de Crist crucificat. La profunda impressió que li van causar aquestes visions el va portar a deixar la bona vida, vendre les seves propietats i patrimoni per avançar l’herència de la seva dona i fills, als que va abandonar per sentir-se cridat per Déu per predicar als camins, dedicant-se a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs. Se’n va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar el llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga.
Es va retirar a Randa en 1273 per fer vida contemplativa. Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l’illa de Mallorca, on s’ensenyava l’àrab als missioners, així com la manera de convèncer als musulmans.
Viatjà per diversos països d’Europa (Alemanya, França, Italia, etc.) i del nord d’Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visità filòsofs, papes, i reis, i explicà els seus pensaments a la universitat de París.
Va morir al 1316 tornant a Mallorca d’un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l’esglèsia de Sant Francesc a Mallorca.
Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat d’astronomia), d’educació (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), de mística (Llibre de contemplació), de gramàtica (Retòrica nova), novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties), etc., que va anar traduint a l’àrab, al català i al llatí.
Cristóbal Colom va estudiar els seus llibres i ho tenia per mestre de mestres. Se li atribueix ser l’inventor de les cartes nàutiques, i que gràcies a ell, Colom va descobrir Amèrica.
Algunes de les seves obres:
- Llibre d’Amic e Amat (1283)
- Llibre de les meravelles (1288)
- Llibre de les bèsties (1288)
- Arbre de sciència (1296)
- Ars magna generalis ultima (1306)