Francesc de Borja Moll i Casasnovas, va ser filòleg, lingüista, dialectòleg i editor. Va estudiar humanitats, filosofia i teologia al seminari de la seva ciutat natal, als 13 anys va començar a escriure als periòdics de Menorca.

Des de molt jove va col·laborar amb Antoni Maria Alcover en projectes com el Diccionari Català-Valencià-Balear, inventari exhaustiu de la llengua catalana, o l’Editorial Alcover, que en l’any 1932 després de la mort del seu mentor va continuar com únic redactor del Diccionari, rebatejada amb el nom d’Editorial Moll. L’elaboració del Diccionari va ocupar bona part de la seva vida com lingüísta,  circumstància que no li va impedir una intensa labor com conferenciant, gramàtic i escriptor. Com editor, va fundar també els  quaderns literaris Raixa, i com promotor cultural va ser fundador de “l’Obra Cultural Balear”, va crear la biblioteca “Les Illes d’Or” i també va promoure la difusió de les “Rondaies mallorquines”, tant per escrit com en ràdio.

Diccionari

També anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor als seus creadors, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes. Realitzat amb la col·laboració de moltíssimes persones que aportaren fitxes lexicogràfiques, la direcció i les tasques principals correspongueren a mossèn Antoni Maria Alcover i al seu col·laborador principal, Francesc de Borja Moll, gràcies al qual el Diccionari va ser culminat a l’any 1962. Hi col·laboraren també, de manera notable, Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Marquès. Segons el llarg subtítol que duu aquest Diccionari, és un “inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana”, una obra comprensiva de la llengua que es parla, segons el mateix títol, “al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alguer de Sardenya”.

Obres

A més del Diccionari, Borja Moll va escriure llibres de memòries, biografies i gramàtiques d’extrema importància per a l’estudi de la llengua catalana, com “l’Ortografia mallorquina” (1931) o “la Gramàtica d’Història Catalana” (1952). Tampoc podem oblidar el seu treball d’editor, fonamental per al restabliment literari i cultural després de la Guerra Civil, amb l’edició de llibres en català ja en 1943 i la fundació de col·leccions i biblioteques que han marcat la vida cultural de les Illes Balears. A l’any 1971 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El Parlament de les Illes Balears va aprovar la declaració del 2003 com “Any Francesc de Borja Moll”, commemorant així el centenari del seu naixement.