Jaume I el Conqueridor va néixer a Montpellier (França) en 1208, fill de Pere I el Catòlic, rei d’Aragó i Comte de Barcelona, i de María de Montpellier. Va ser Rei d’Aragó (1213-1276), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-1276), Comte de Barcelona (1213-1276), i senyor de Montpellier (1219-1276).

 

 

Naixement

Segons compta la llegenda, Pere I el Catòlic no es mostrava especialment entusiasmat amb la seva esposa María de Montpellier, renunciant a tenir relacions íntimes amb ella. Així ho compta la història que narra l’engany a què va ser sotmès el rei per pal·liar aquest assumpte: mentre el rei estava dormint al seu allotjament, esperant a la seva habitual amant, un seguici de religiosos, nobles i notaris van acompanyar María a l’habitació de Pere, i mentre ella s’ha acostava de manera furtiva al llit del monarca, fent-lo creure que era el seu amant, la resta de la comitiva es va quedar tota la nit pregant a la porta. Quan els primers raigs de llum de l’alba van començar a entrar en l’estança, el rei es va adonar del canvi d’acompanyant, va saltar enutjat del llit donant uns crits desmesurats. En aquell instant, tots els que esperaven fora van entrar, i van fer veure al rei que Déu havia volgut que les coses fossin d’aquesta forma, la qual cosa sembla que va convèncer al catòlic Pere. A l’alba, després d’haver mantingut relacions carnals amb la seva pròpia dona sense saberlo, va abandonar el palau per no tornar mai. El nom de Jaume I ho va triar la seva mare, que encenent dotze espelmes amb els noms dels apòstols, va escollir aquella que s’apagués l’última que va resultar ser la de Santiago, que també vol dir Jaume.

El propi Jaume relata al Llibre dels fets (El libre dels feyts) les circumstàncies del seu engendrament:«Ara comptaré la manera que vaig ser engendrat i de quina manera va ser el meu naixement. En primer lloc de quina manera vaig ser engendrat. El meu pare el Rei Pere no volia veure la Reina la meva mare. Va succeir una vegada que el meu pare va ser a Lates. I la Reina, la meva mare es trobava a Miravall i es va apropar al Rei un Homeric que tenia per nom S. d’Alcalá i li va pregar tant que ho va fer anar el poble de Miravall on es trobava la Reina, la meva mare. I aquella nit en què ambdós van estar a Miravall va voler Nostre Senyor que jo fos engendrat. I quan la Reina, la meva mare, es va sentir embarassada, arribem a Montpellier i aquí va voler Déu Nostre senyor que tingués lloc el meu naixement a casa dels de Tornamira, la vesprada de Nostra Senyora Santa María La Candelaria. I la meva mare tan aviat com em va donar a llum em va enviar a Santa María i em van portar en braços i cantaven Matines a l’Església de Nostra Senyora. I mentre m’introduïen al portal van cantar Te Deun laudamus. I no sabien els clergues que jo hagués d’entrar aquí. Però entrem mentre cantaven aquest cantell. Després sortim d’aquí i em van portar a San Fernu i quan els que em portaven van entrar per la capella de San Fernu cantaven Benedictus dominus deus Ysrael. I quan em van tornar a la casa de la meva senyora mare es va posar molt contenta per aquests pronòstics que ens havien succeït».

Traducció literària de “El libre dels feyts”