Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) Els valors naturalistes que presenta aquesta cavitat van propiciar que, al Juliol del 2000, la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) formés part de la llista de LICs proposats pel Govern de les Illes Balears per integrar la xarxa europea Natura-2000, trobant-se actualment inclosa a la llista de LICs corresponents a l’Estat Espanyol amb el codi ES5310049. Protegida pel Govern Balear i d’accés restringit.

Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor)

Història de les exploracions

1968 – Mentre es portava a terme l’excavació d’una fossa sèptica per a l’hotel Es Pas es troba la cova.

1990 – Es decideix de portar a terme la topografia i estudi de la cavitat, els treballs finalitzen en 1992. El desenvolupament estimat és d’uns 2.000 metres.

1994 – Es descobreix un pas que dóna accés a noves galeries. Es reprenen les exploracions.

1999 – Finalització dels estudis i topografia de les Noves Extensions amb un desenvolupament  de 6.435 metres.

2004 – En base a les dades recollides es determina que el volum de la cavitat ha de ser més de 50 vegades superior que fins el moment es coneix.

Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) Els nous sectors de la Cova des Pas de Vallgornera

Després de notar i seguir un corrent d’aire es descobreix una enorme sala, després d’un primer passeig per aquesta enorme sala ens adonem que és la sala més gran  que havíem vist mai a Mallorca i encara no es veia el final. Al voltant d’uns 300 metres de llarg per uns 60 d’amplada i 20 d’alt. És impressionant i no hi ha paraules per descriure-la. De fet no es va trobar un nom que li fes justícia per la qual cosa es va decidir d’anomenar-la “Sa Sala que no te nom”.

En els mesos següents es va continuar amb les exploracions continuant des de la “la sala que no te nom”. Ens trobàvem a un laberint increïble de galeries. Ens varem posar a caminar, deixant fil guia per poder regressar sense perdre’ns, sempre intentant de portar la mateixa direcció per no anar donant voltes pel laberint, les galeries es succeïen una darrere una altra tant a esquerra com per la dreta, allò semblava no tenir fi, és el que anomenem “Sector F”. Tot un descobriment ja que la cavitat pren una altra dimensió.

Més al nord passant per un laberint de galeries més o menys estretes i sempre pel pis superior després d’una bona estona de zigzaguejar donem amb una altra gran galeria transversal força ampla i alta, “El Gran Cañón”. Donada la magnitud que estava prenent la cavitat, més de 10.000 metres pel moment, decidim d’instal·lar un campament a un racó de la “sala que no te nom” amb hamaques per dormir i queviures per passar un parell de dies.

Després de l’exploració de la galeria del “Gran Cañón”, es descobreix una altra enorme galeria, “Galeria des GELL”, d’uns 400 metres de llarg. Al començament és una galeria estreta i plena d’enderrocs caiguts del sostre amb trams de curioses formacions d’aragonita que entapissen les roques, es troben escampades bastants restes d’ossos i cranis de Myotragus. La denominem “Galeria del Tragus” i té més de 900 metres continuant la tònica de les anteriors. A l’any 2010 el desenvolupament de les exploracions de la cavitat arribà quasi els 65.000 metres.

Al maig del 2010 es realitza una nova i fructuosa expedició, trobant l’esquelet complet de Myotragus més antic conservat, d’uns dos milions d’anys, pertanyent a una baula perduda en la cadena evolutiva de la “cabra-rata”entre el Myotragus antiquus i Myotragus kopperi.

Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor), Myotragus