En aquest sentit, les praderes constitueixen un ecosistema madur, atesa la seva capacitat per modificar les condicions ambientals dels llocs on s’instaura: atrapant el sediment i contribuint, així, a la neteja de l’aigua, oxigenant les aigües durant la tardor, l’hivern i sobretot a la primavera, atraient nombroses espècies animals i vegetals que constituiràn la comunitat posidonícola.
Ofereix aliment o recer a unes 400 espècies vegetals i a diversos milers d’espècies animals.
Generen oxígen, no solament a l’aigua sinó també a l’atmòsfera a causa de la difusió gasosa de l’aigua a l’aire.
S’estima que un sol metre quadrat de Posidònia pot arribar a produir uns 10 litres d’oxígen per dia. Són també fonamentals en el manteniment de la línia de costa i l’estabilitat de les platges de sorra i els fons marins.
Les praderes de Posidònia Oceànica, es veuen amenaçades per causes diverses, tals com la contaminació, la pesca destructiva, tràfic marítim, destrucció del litoral, o la creació de platges artificials.
Les praderes de Posidònia Oceànica estàn declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Alga assassina
Entre els efectes nocius per als ecosistemes mediterranis que produeix l’alga Caulerpa Taxifolia, el més important és la competència en l’ocupació de les prades de Posidònia Oceànica, a les quals desplaça. Això comporta canvis en la fauna associada, ja que la toxina, caulerpenina, atorga a l’alga una protecció efectiva contra qualsevol depredador, i no existeixen espècies mediterrànies adaptades a ella.
NO TOCAR: Es recomana que si es detecta una possible colònia d’aquesta alga assassina, s’informi als organismes competents. No s’ha d’arrencar, ni manipular, ja que existeix risc de provocar una major disseminació. Realitzar una neteja de fons sense control pot ser molt perillós.