El crim, un dels efectes del canvi climàtic. Els danys ambientals i ecològics generats per l’escalfament del planeta han estat posats de rellevància com una de les conseqüències que amb prioritat sorgeixen dels efectes derivats d’aquest.
S’han evidenciat alguns d’aquests efectes com poden ser: un augment de les temperatures amb valors extrems que ocasionen, a més, un increment de temperatures en mars i oceans; l’augment del nivell de la mar; escassetat d’aliments en alguns territoris o països que poden derivar en grans moviments migratoris com a conseqüència de grans problemes que poden sorgir en relació amb aquests canvis socioeconòmics, etc.
Com observem els danys ambientals poden ser transformats en danys socials que poden afectar inclusivament, a la capacitat i organització política dels territoris afectats (Climate Central 2012, Dyer2010, Kramer 2013, Parenti 2011).
A tot l’anterior cal unir la possible conjunció d’altres problemes que poden sorgir lligats als anteriors, com poden ser: desastres naturals, catàstrofes o situacions de crisis sanitàries que poden derivar en epidèmies que, en el seu conjunt, formen un brou de cultiu bàsic per a la possible aparició de conductes antisocials (South2009, White 2009) que poden comportar l’aparició de comportaments violents.
Aquestes conductes desviades davant situacions d’escassetat de recursos, disminució d’aigua dolça i situacions de desproveïment poden exterioritzar-se en situacions de conflicte intern amb l’aparició de conductes criminals que poden ser com a conseqüència de possibles manifestacions davant els problemes socials generats, aquests solen ser delictes contra el patrimoni per danys sobre la propietat o, arribats a casos extrems lesions sobre les persones (Brisman 2008, Scarce 2006).
Arribats a aquest punt considero que és necessari fer un breu resum de les possibles conseqüències criminals que poden ser relacionades amb el canvi climàtic i els seus efectes, en primer lloc els denominats crims primaris, que són aquells que són ocasionats sobre la pròpia naturalesa en si mateixa per una vulneració o infracció a les normes ambientals establertes.
En segon terme tenim aquelles accions que afectant de forma directa als ecosistemes o la pròpia naturalesa repercuteixen sobre les persones, denominats crims secundaris i, en tercer lloc els coneguts com a terciaris (Potter 2014), que són els danys socials originats com a conseqüència d’una resposta social a l’efecte dels anteriors.
Per a concloure, existeixen estudis que avalen les postures que defensen que l’escalfament del planeta i el canvi climàtic té un factor criminogen (Hall & Farrall 2013) i inclusivament, s’ha evidenciat la vinculació entre l’augment de les temperatures amb l’aparició de conductes criminals (Lee 2009, Mars 2013).
A més, com la Criminologia verda sosté, l’acció i conseqüències generades pel canvi climàtic poden ocasionar tal nivell de destrucció que els estudis científics (Desforges et al. 2018) avalen una possible extinció d’espècies amb la pèrdua d’ecosistemes, la qual cosa encaixaria en la definició d’una figura que ha estat defensada davant les Nacions Unides, per al seu reconeixement com a crim internacional (Higgins 2010), ECOCIDI, perquè en l’actualitat, com indica Agnew (2011) els danys ambientals i socials generats poden quedar fora de sanció en els alguns ordenaments jurídics.
Esteban Morelle Hungría
GreenCriminologist, Investigador col·laborador de la Universitat de les Illes Balears i Doctorant en Dret ambiental a la Universitat d’Alacant