per reafirmar el seu poder i recuperar el prestigi i l’autoritat de la Corona, per a la qual cosa va proposar una empresa militar col·lectiva que beneficiés a tots, amb el rei com a motor i com a cap suprem d’aquest projecte.
Davant dels atacs dels pirates mallorquins, els mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa van demanar ajut al monarca per acabar amb l’amenaça. Així, en una reunió a Barcelona el 23 de desembre de 1228 li van oferir les seves naus, mentre que els nobles catalans van acordar participar a l’empresa a canvi del botí i dominis territorials.
El 5 de setembre de 1229 partia de Salou, Cambrils i Tarragona la flota cristiana amb rumb a Mallorca, formada per més de 150 naus, la major part d’elles catalanes. Les diferents fonts parlen d’uns 800 cavallers i milers de soldats.
Les tropes de Jaume I van desembarcar en Santa Ponça i van vèncer els musulmans a la batalla de Portopi el 13 de setembre de 1229. A la localitat de Santa Ponça s’eleva una creu commemorativa de l’esdeveniment i se celebren durant les mateixes dates representacions del desembarcament.
Encara que la batalla va ser guanyada per les tropes cristianes, aquestes van sofrir baixes d’importància com les de Guillem i Ramón de Montcada. Després d’aquest enfrontament el camí fins a la capital de l’illa, Madîna Mayûrqa, es va presentar lliure d’obstacles per a les tropes invasores que es van preparar per al setge a la ciutat.
Després de durs combats Jaume I va aconseguir tomar Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229. L’últim governador, Abú Yahya, va morir i els cristians van incendiar la ciutat i van passar a ganivet a la població. La matança va ser tan gran que els milers de cadàvers no van poder ser enterrats i les tropes van ser delmades per una epidèmia de pesta. Els nobles que van participar a la conquesta van planejar quedar-se amb el botí i no repartir-lo entre la tropa, però la revolta de les tropes davant d’aquesta situació va fer que finalment accedissin a repartir-lo entre els seus homes. El saqueig de la ciutat va durar fins al 30 d’abril de 1230.
El repartiment de les terres i béns de l’illa va ser total i es va realitzar segons el pactat anteriorment en les Corts i segons el que es va disposar en el Llibre del Repartiment. El rei Jaume I va dividir l’illa en 8 parts, la meitat va passar a formar la medietas regis i l’altra meitat la medietas magnatis. Madina Mayurqa va passar a anomenar-se Ciutat de Mallorca, ja que Jaume I va dotar a la ciutat d’una municipalitat que incloïa a tota l’illa. Posteriorment la ciutat va viure una època de prosperitat econòmica per la seva privilegiada situació geogràfica per comerciar amb el Magreb, Itàlia i la resta de la Mediterrània. Després de la conquesta de la ciutat, la mesquita va passar a ser emprada com a temple cristià i al voltant de 1300 va començar la construcció de la Catedral de Santa María, popularment coneguda com La Seu.