Són moltes les històries que es conten sobre l’origen de la salsa maonesa. La majoria tenen per protagonista el duc de Richelieu i la capital de Menorca. Segons aquestes versions, d’aquí va sortir aquesta famosa salsa i és de Maó que en deriva el nom.

 

 

La història de la maonesa comença l’any 1756, encara que alguns historiadors ja apunten que al segle XVI era present en la cuina Balear. Va ser aquell any que el duc de Richelieu, nebot del famós cardenal, es va apoderar de Maó tot arrabassant la sobirania de l’illa als anglesos.

Les versions sobre la circumstància que envolta el moment i la manera com el duc, que acabà essent mariscal, va tastar la famosa salsa, són abundants i diverses. Hi ha qui refereix que, després de la conquesta, Richelieu va oferir un gran banquet per celebrar la victòria. El seu cap de campanya intentava preparar una salsa de crema i ou quan, veient que no se’n sortia, va decidir de recórrer a barrejar oli d’oliva i ous, com ho havia vist fer a l’illa. L’èxit va ser total i la salsa va rebre el nom de Mahonnaise, en record de Maó. Temps després se li va canviar el nom per mayonnaise, que es va castellanitzar com mayonesa. Per a l’historiador Mascaró i Passarius, tanmateix, va ser un hostaler maonès el que va servir al duc de Richelieu, general en cap de les forces de desembarcament, una salsa improvisada, feta d’ous i oli. L’aristòcrata en va quedar tan satisfet, que quan va tornar a França la incorporà a la cuina del seu país.

 

Obsequi d’una amant menorquina
Una altra de les teories atribueix el descobriment d’aquesta salsa a l’amant ocasional del duc, una il·lustre dama menorquina que li n’obsequiava en els seus encontres furtius. El resultat és el mateix que en els casos anteriors, encara que, segons aquesta versió, el nom que Richelieu va prometre de donar a aquesta salsa exquisida es devia a la condició de ‘maonesa’ de la dama. La maonesa, com ara la coneixem, és una emulsió de dos elements de molt difícil combinació: l’oli i l’ou. Només si es mesclen intensament, amb batedora o a mà, s’arriba a obtenir aquesta salsa deliciosa per la qual va sospirar el duc de Richelieu. La manera i la forma en què la va conèixer i divulgar després al seu país fins a fer-la mundialment famosa, això continuarà sempre alimentant la fantasia.