El Palo és un licor exquisit que té origen en els segles XVI i XVII, quan a Mallorca hi havia grans extensions de terres pantanoses i els mosquits hi transmetien una malaltia molt temuda: el paludisme. Per combatre’l s’utilitzaven dues plantes, la ‘quina calisaya’ i la ‘genciana’, que es conservaven ficant-les en alcohol per evitar que fermentessin.

També s’hi afegia sucre, per treure’n el gust amargant. La producció més important de palo es concentra a Mallorca, encara que a Eivissa també se’n fabrica.

Al llarg del temps, l’elaboració del Palo s’ha anat modificant, actualment es fa amb sucre cremat, que és el secret d’aquest licor. Segons els més entesos, tots els Palos es fan amb una mateixa base, però no n’hi ha dos de ben iguals. A diferència de les herbes, el Palo es beu per aperitiu abans dels àpats. Es pot beure tot sol, amb gel o amb sifó, que n’és l’acompanyament més estès a les Illes.

A Mallorca i Eivissa hi ha diverses fàbriques dedicades a l’elaboració d’aquests licors seguint la tradició artesanal heretada dels avantpassats.

La beguda s’obté per maceració i/o infusió de crosta de quina (Cinchona sp) i d’arrels de genciana (Gentiana lutea), amb sucre, sacarosa caramel·litzada, i alcohol etílic. El Palo està protegit amb Denominació Geogràfica Palo de Mallorca. Les seves propietats curatives fan que el seu consum es popularitzés i que s’incrementés l’interès per la seva millora afegint-li arrel de genciana, planta beneficiosa per a l’aparell digestiu.

A Mallorca el Palo es consumeix com un aperitiu barrejat amb begudes gasoses, la combinació més comú és el Palo amb sifó. Un got d’aquesta beguda servida freda, amb unes gotes de llimona i de ginebra, resulta un excel·lent aperitiu i un bon estimulant de la gana.