La Posidonia oceanica és una de les espècies més importants del nostre ecosistema marí (Den Hartog, 1993), tant per la seva extensió com pel mecanisme de protecció que genera, inclusivament front al canvi climàtic.Els mecanismes de protecció jurídica establerts en el nostre ordenament, van del administratiu fins arribar a l’ordre penal, on trobem també certa protecció cap a espècies catalogades com a protegides.
En el present estudi s’analitzen els danys generats sobre les praderes de Posidònia, especialment, per fondejos realitzats per embarcacions d’eslora superior a 80 metres en ser les que generen un major impacte sobre les praderes marines (Abadie, 2012).
S’analitzen les diferents possibilitats que el nostre marc regulador estableix front a aquest tipus d’agressions, arribant a concebre la possible configuració d’un delicte ambiental.
“Megaiot SASP a Portocolom destrossant desenes de metres de Posidònia Oceànica, provocant una regata de destrucció que trigarà desenes d’anys a reparar-se (en condicions idònies)”
Així mateix, es realitza un estudi sobre les concepcions existents enfront dels conceptes de delicte ambiental i crim ambiental (Mol, 2016), tenint en compte el que estableix la denominada Criminologia verda, que arriba a concebre com a crims activitats autoritzades per les administracions que generen un impacte sobre el medi marí, com ara el fracking (Goyes, 2015).
La protecció d’aquesta espècie es basa principalment, en la Ley 42/2007, del Patrimoni Natural i Biodiversitat, tot i que també es fa referència a la possibilitat que des de les autonomies es pugui articular mecanismes de protecció addicionals.
Es realitza un estudi detallat del sistema de protecció d’espècies establert, abordant la possibilitat d’una resposta penal davant de possibles agressions a la biodiversitat protegida, en quedar evidenciat aquesta possibilitat tenint en compte la valoració de la gravetat dels danys ocasionats sobre l’ecosistema o el perjudici creat sobre l’hàbitat.
En un altre enfocament s’analitza la problemàtica actual a les Illes Balears, amb casos detectats a través d’estudis duts a terme per diverses entitats, on seran abordats els mecanismes de protecció que des de la comunitat autònoma s’estan duent a terme per incrementar la protecció d’aquesta espècie, on s’estableix la necessitat d’implicar els diferents actors socials que seran prioritaris per dotar d’un millor —en relació a l’eficiència i eficàcia— sistema de protecció dels nostres béns comuns, com són les espècies protegides del nostre ecosistema marí.
Per Esteban Morelle i Hungría. Doctorant en Dret ambiental i sostenibilitat, Universitat d’Alacant.
Fotos: Maria Arcos, Mallorca Blue.
Posidònia Oceanica: destrucció per fondejos i la seva concepció com a delicte ambiental a les Illes Balears: Estudi complet
+Info Posidònia: Posidònia, Patrimoni de la Humanitat
