Al centre del casc antic de Palma es troba l’església més antiga de la ciutat, l’església de Santa Eulàlia.
Aquesta parròquia va ser iniciada en 1230 gràcies al donatiu del rei Jaime I, poc després de la reconquesta de la illa. La seva construcció es va allargar durant tres segles, i mostra d’això és la conservació de la rosassa, de 6 metres de diàmetre, situat en la façana, la qual es data a la fi del segle XVI.
Santa Eulàlia, que pot recordar a Santa María del Mar de Barcelona, entre altres coses, perquè és l’única església de Palma amb planta de tres naus gòtiques.
Sobre les seves naus, els vianants poden passejar per les seves terrasses, alhora que contemplen elements propis de l’arquitectura gòtica com a boterells o els llargs i colorits finestrals. Aquestes terrasses tenen les mateixes dimensions que l’església, per la qual cosa es pot passejar al llarg de 67 metres i pujar fins a 23 metres d’altura sobre la nau central.
Tot el conjunt arquitectònic està ornamentat per esvelts pinacles, alguns originals i uns altres posteriors, ja que es van recuperar en la restauració del segle XIX.
Al costat de les terrasses, de meravelloses vistes, també es contempla el campanar, el qual aconsegueix una altura de 55 metres sobre aquesta mateixa terrassa, sent així el campanar més alt de Palma.
En el seu interior es conserven quatre campanes que encara compleixen la seva funció. La més gran d’aquestes arriba a pesar 4 tones, però no és la més antiga, perquè aquest honor li correspon a la campana batejada com a Santa Eulàlia datada en 1788, la data de la qual encara es conserva gravada sobre el bronze d’aquesta campana.
Així doncs, un nou monument arquitectònic, històric i cultural, s’ha fet accessible al públic. Amb les seves vistes panoràmiques de la ciutat de Palma des del seu cor social, històric, religiós i civil.
Unes vistes dignes de contemplar almenys una vegada en la vida, per embellir l’ànima humana.
