Herba de Santa Margalida – Centaurium bianoris (Sennen)
Família: Gentianaceae.Gènere: Centaurium.Distribució general: Mediterrània.Època de floració: maig a juliol.Hàbitat: Clarianes de garrigues, vores de camins.Formes vitals: Teròfit.Estatus: Endèmica.
Una primavera a Mallorca: A partir de febrer, una estampa típica de Mallorca són els seus camps d’ametllers (prunus dulcis) en flor. Estampa no per típica menys bella.
El camp i els boscs de Mallorca floreixen a la primavera i estiu amb grocs brillants, roses, morats, blaus i anyils.
El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Aquest arbust és molt abundant des del nivell del mar fins a les muntanyes, en llocs secs i assolellats sobre sòls de zones calcàries, és llenyós, perenne i pot arribar als 2 metres d’alçada.
El lliri de mar es caracteritza pel contrast que ofereix el seu aspecte segons l’època de l’any. És una planta bulbosa, durant la tardor i l’hivern, només mostra unes fulles gruixudes de forma lineal i cargolades en espiral.
Característiques:
Herba perenne, provista d’una soca subterrània, treu fulles noves cada any durant l’hivern i desprès es sequen a l’estiu.
Característiques:Planta endèmica de Mallorca, es pot trobar a clarianes de garrigues de les zones més seques de Mallorca a la zona compresa entre l’extrem meridional de la Marina de Llucmajor fins a les costes de Xorrigo, entre 20 i 150 metres sobre el nivell de la mar.
Orquídia de les zones humides properes a la mar, pot trobar-se a llocs inundats o als marges de les zones inundades. És relativament gran, doncs pot sobrepassar el mig metre d’alçada.
És molt comú observar aquests exemplars ara, des de principis de setembre, època que coincideix amb la seva floració. Aquesta espècie es pot trobar a Mallorca, Cabrera i Menorca, a zones de garrigues costaneres a l’ombra d’estepes i ullastres. També a fisures i esquerdes profundes.
Aquesta violeta endèmica de Mallorca, viu en llocs molt restringits de la Serra de Tramuntana, a roques de zones ombries i fresques.
L’estepa joana és una de les plantes emblemàtiques de les Illes Balears, és un bell arbust endèmic relativament freqüent a la Serra de Tramuntana, menys freqüent a les altres illes. És fàcil de reconèixer per les seves fulles gruixudes, amb els marges ondulats i amb unes grans glàndules que també es troben sobre les tiges.
Aquest arbust és un component freqüentísim als nostres pinars. Les seves flors rosades, totes agrupades a la part final de les branques, la identifiquen amb seguretat.
Característiques: Contràriament al que indica el seu nom, l’estepa blanca té les flors roses, però les fulles són d’un verd molt clar. La seva altura és de 50 a 160 cm. Creix en llocs secs i assolellats, a matolls calcaris i zones degradades.
El safrà bord (Crocus cambessedesii.) és fàcilment identificable només per les fulles perquè són molt llargues i primes, són de color verd molt fosc i tenen una línia blanquinosa que corre de dalt a baix.
Les praderes de Posidònia Oceànica són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa.
Aquesta és una ginesta endèmica de Mallorca, densament espinosa que forma arbusts de forma arrodonida, especialment quan es troba a llocs ventosos.
Els Alocs (Vitex agnus / castus L.) són petits arbres, fàcils de reconèixer per les seves fulles palmades amb 5 a 7 lòbuls molt estilitzats, de color verd per l’anvers i grisencs pel revers. Les flors són de color blau i apareixen per l’estiu. Els Alocs viuen sobre sòls humits, a torrents, sovint aprop de la desembocadura de la mar. Floreix a l’estiu.
Brassica balearica és un endemisme exclusiu de Mallorca. Viu a la Serra de Tramuntana ocupant les escletxes de les parets rocoses de la part alta de la muntanya, generalment a llocs ombrívols.
Petita mata que té una soca llenyosa a la base que es ramifica amb branques de caràcter herbaci. Aquestes branques són piloses, tenen fulles lanceolades de color grisenc o vermelloses. A la part superior forma flors blanques de cinc pètals.
Aquest és un dels més bells endemismes de les Balears. Digitalis minor és inconfusible per les seves flors rosades i pèndules. Viu a zones rocoses, sovint, colonitzant el substrat al peu de penyals. S’han descrit formes amb les fulles sense pèls i flors blanques.
Planta que viu a les escletxes de les roques i a les parets, es coneix perquè les fulles tenen un contorn arrodonit i el pecíol surt al centre del limbe, al menys a les fulles de la base. Tant les fulles com les tiges són carnoses, com passa a totes les crasulàcies; les fulles de la tija estàn dentades.
Aquesta petita herba viu sempre a prop del litoral, és fàcil de reconèixer quan està en flor perquè són capítols de color morat. Les fulles també són fàcils d’identificar, són amples, carnoses, amb dibuixos blancs per l’anvers i vermelloses pel revers.
És bastant fàcil trobar aquesta falguera colonitzant fissures de les roques o entre les pedres de les parets seques, a llocs ombrívols i humits. És molt fàcil de reconèixer pels seus lòbuls lineals que es van fent més petits de baix cap a dalt.
