Category: Flora a Mallorca

El camp i els boscs de Mallorca floreixen a la primavera i estiu amb grocs brillants, roses, morats, blaus i anyils.

El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Aquest arbust és molt abundant des del nivell del mar fins a les muntanyes, en llocs secs i assolellats sobre sòls de zones calcàries, és llenyós, perenne i pot arribar als 2 metres d’alçada. 
 

El lliri de mar es caracteritza pel contrast que ofereix el seu aspecte segons l’època de l’any. És una planta bulbosa, durant la tardor i l’hivern, només mostra unes fulles gruixudes de forma lineal i cargolades en espiral.

Característiques:
Herba perenne, provista d’una soca subterrània, treu fulles noves cada any durant l’hivern i desprès es sequen a l’estiu.
 

Característiques:Planta endèmica de Mallorca, es pot trobar a clarianes de garrigues de les zones més seques de Mallorca a la zona compresa entre l’extrem meridional de la Marina de Llucmajor fins a les costes de Xorrigo, entre 20 i 150 metres sobre el nivell de la mar.

Orquídia de les zones humides properes a la mar, pot trobar-se a llocs inundats o als marges de les zones inundades. És relativament gran, doncs pot sobrepassar el mig metre d’alçada.

És molt comú observar aquests exemplars ara, des de principis de setembre, època que coincideix amb la seva floració. Aquesta espècie es pot trobar a Mallorca, Cabrera i Menorca, a zones de garrigues costaneres a l’ombra d’estepes i ullastres. També a fisures i esquerdes profundes.

Aquesta violeta endèmica de Mallorca, viu en llocs molt restringits de la Serra de Tramuntana, a roques de zones ombries i fresques.

Aquest arbust és un component freqüentísim als nostres pinars. Les seves flors rosades, totes agrupades a la part final de les branques, la identifiquen amb seguretat.

Característiques: Contràriament al que indica el seu nom, l’estepa blanca té les flors roses, però les fulles són d’un verd molt clar. La seva altura és de 50 a 160 cm. Creix en llocs secs i assolellats, a matolls calcaris i zones degradades.

El safrà bord (Crocus cambessedesii.) és fàcilment identificable només per les fulles perquè són molt llargues i primes, són de color verd molt fosc i tenen una línia blanquinosa que corre de dalt a baix.

Les praderes de Posidònia Oceànica són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa.