L’estepa joana és una de les plantes emblemàtiques de les Illes Balears, és un bell arbust endèmic relativament freqüent a la Serra de Tramuntana, menys freqüent a les altres illes. És fàcil de reconèixer per les seves fulles gruixudes, amb els marges ondulats i amb unes grans glàndules que també es troben sobre les tiges.
Tota la planta fa un aroma ben característic. Les flors grans i de color groc destaquen sobre el fons verd de la planta.
Característiques
L’estepa joana, té les fulles verdes durant tot l’any. Floreix durant les èpoques més favorables, a la primavera i a la tardor. Presenta unes glàndules que observarem a simple vista si mirem les fulles de besllum. Aquestes glàndules contenen substàncies oleaginoses que ajuden a disminuir la transpiració durant l’estiu, formant una capa impermeable d’olis eteris que manté la pressió de vapor d’aigua evitant així l’evaporació.
És un arbust de 0,6 a 2 m d’alçària, glabre, balsàmic, sense glàndules negres. Branquetes joves groguenques, berrugoses, de secció quadrangular.
Fulles perennes, oposades, sèssils, ovades, estretament oblongues, amb l’àpex arrodonit, base arrodonida, marge ondulat, coriàcies, d’un verd fosc, revés més pàl·lid, amb grans vesícules berrugoses, resinoses.
Flors solitàries, en forma d’estrella, d’1,5 a 4 cm de diàmetre, oloroses.
Sèpals de 5 a 7 mm de longitud, persistents en el fruit. Pètals 5, de color groc daurat, una mica tenyits de vermell, de 10 a 20 mm de longitud. Estams a 5 fascicles. Estils 5, rarament 4. Càpsules coriàcies, de 8 a 12 mm de longitud, groguenques.
Família: Guttiferae.
Gènere: Hypericum.
Època de floració: Març, abril, maig, juny, juliol.
Hàbitat: Garrigues de muntanya.
