LLucalcari-1

Una de les vistes més impressionants i representatives de Mallorca és el llogaret de Llucalcari, entre els pins i oliveres de la Serra de Tramuntana, sobre un fons blau intens en què es confonen el cel i la Mediterrània.

LLucalcari-2

 

Al segle XIV es van construir talaies a la costa mallorquina per a avistar naus enemigues, especialment pirates. Un segle després aquest mas, el nom és d’origen àrab, tenia cinc torres que el protegien d’aquests atacs. Només queden en peu tres de les existents en aquesta època, les de Casa d’Amunt, Can Simó i Can Paloni, on es troba actualment l’hotel Costa d’Or.

 

El llogaret de Llucalcari és a prop de la costa, a 85 metres sobre el nivell de la mar i a 3 km de Deià, seguint per la carretera que condueix a Sóller. Des de la població parteix un camí costerut, que corre entre propietats amb oliveres i preciosos pins, fins a la platja des Canyaret. És una cala cristal·lina de roques, on una petita font permet donar-se banys de fang marró rosat. El color vermellós de l’argila és provocat, probablement, per la presència de ferro, ja que al segle XIX existia una mina d’aquest metall a Llucalcari. La platja des Canyaret és un lloc molt tranquil i familiar, on alguns dels banyistes practiquen el nudisme.

LLucalcari-3

 

Com la resta de la Serra de Tramuntana, Llucalcari no va ser conquerit pels catalans fins 1231. En el “Llibre del Repartiment” (1232) es concedeixen aquestes terres a Gilabert de Cruïlles, senyor de l’Empordà. Durant el segle XIII va ser la principal alqueria del terme de Deià. Actualment, reuneix quinze edificacions, incloent un oratori del 1.600, en el qual es venera a la Verge d’Agost.

 

L’Arxiduc Lluís Salvador va dir de Llucalcari: “És sense disputa un dels racons més bonics del món”. Segueix sent un lloc veritablement idíl·lic i privilegiat, per la bellesa del paisatge i de les seves construccions i la calma que es respira als seus carrers i en el petit bosc que ens condueix fins a la mar.

LLucalcari-4