Es tracta d’un instrument que pertany a la família de les flautes globulars i d’embocadura conduïda. És ovalada, de fang i el nombre de forats és de vuit. La història moderna de l’ocarina es remunta, en el seu passat més jove, a un poble italià situat a uns vint quilòmetres de Bolonya anomenat Budrio. El nom de l’instrument prové, segons el mite popular, de la seva semblança amb el cap d’una oca.
El creador de la forma més corrent i d’ús actual va ser Giuseppe Donati, un forner nascut en aquesta petita població a començaments del segle XIX. Sobre el motlle d’un antic instrument de fang i a través d’experiments Donati va arribar a consolidar la forma de l’ocarina actual.
La introducció d’aquest ‘nou’ instrument, a l’any 1853 va ser tot un èxit al món musical de l’època, i va permetre Donati a dedicar-se a actuar com a solista acompanyat d’altres músics. Sota la seva influència es van consolidar a la mateixa zona diversos constructors, entre qui destaquen Cesare Vicinelli. Cesare Vicinelli el 1887 va instal·lar el seu taller d’ocarinas al carrer Jovellanos de Palma de Mallorca, i així comença la tradició de l’ocarina mallorquina.
Hi va haver fàbriques d’ocarinas a Palma, Manacor, Bunyola i a Pollença. Van existir bandes d’ocarinas que donaven concerts a les Esglésies per la seva acústica.
La col·lecció mallorquina consta de 7 mides (des de la soprano d’uns 10 cm fins al contrabaix d’uns 35 cm). Actualment hi ha una col·lecció d’ocarina mallorquina al Museu de la Porcíncula de Palma.
CARME OCARINA
Mestra Artesana per la Direcció General de Comerç i artesana d’ocarinas. Sota el mestria de Benet Mas a Santa María, es dedica des de 1987 a la construcció d’aquest instrument. En els últims anys ha centrat la seva activitat especialment a la recerca, investigació i la recuperació de l’ocarina com a instrument artesanal i tradició musical, activitat que inclou la direcció de la “Octava Musical”, una formació d’ocarinas que ha participat ja en diverses actuacions a Mallorca (Santa María del Camí i a Marratxí), a Catalunya i a Cantàbria. Té instruments del seu taller exposats en el “Centro Etnogràfico Fundación Joaquín Díaz de Valladolid” i en el Museu d’Agost – Centre d’Alfarería (Alacant).
