L’economia moderna els ha relegat a un paper testimonial, però constitueixen béns d’alt valor etnològic: són els molins fariners de vent, usats fins fa poques dècades per moldre el gra i fabricar farina.
Aquests models d’arquitectura vernacla, erigits amb mètodes i materials tradicionals, formen part inherent del paisatge mallorquí.
Segons dades de la Asociación de Amigos de los Molinos de Mallorca, a l’illa s’han comptabilitzat 895 molins fariners de vent, dels quals uns 200 han desaparegut completament.
Tot i això, l’illa balear és la regió europea amb major nombre de molins fariners de vent per quilòmetre quadrat. El més antic és el de l’Alqueria Blanca (Santanyí), datat en 1262.
En general estan formats per torres de 7 o 8 metres d’alçada, amb una escala interior de cargol i un sostre capaç d’orientar les aspes cap al vent. La seva imatge és una de les més utilitzades per difondre Mallorca com a destinació turística i una de les primeres que reben els visitants a l’aterrar a l’aeroport de Son Sant Joan.
Els molins que es troben en bon estat conciten gran interès turístic. Altres s’han reconvertit amb èxit, és el cas del Molí d’en Fraret, pertanyent a l’Ajuntament de Montuïri i seu del Museu Arqueològic de Son Fornés. Malgrat la seva exclusió de l’economia productiva, el protagonisme cultural d’aquests enginys del passat és avui dia indiscutible.
