Les Xeremies mallorquines o Xeremia és un instrument de la família de les Cornamuses i és l’instrument que dóna nom a la colla de xeremiers.
Xeremia
Aquesta cornamusa es compon bàsicament d’un recipient de pell (actualment s’empren altres tipus de materials) on s’acumula l’aire, denominat Sac o Sarró, d’ell surten tres orificis: el Bufador, que es la peça que, com diu el seu propi nom, serveix per bufar-hi permetent així inflar el sarró, d’aquí l’aire es distribueix, per una part cap al Grall i per una altre cap al Braguer, que és la peça encarregada de dur l’aire cap a la Trompa i cap als Bordons quant es tracta d’una Xeremia de tres Bordons. Les Xeremies tradicionals no tenen bordons (que sonin), sinó que només tenen tres Fillols per adornament.
El xeremier agafa l’instrument aguantant-lo amb el colze i l’avantbraç i, pressionant el sarró contra el seu cos, infla el sac pel bufador i les dues mans les ocupa per fer sonar les melodies amb el “grall”. Per aconseguir que la xeremia soni s’ha de pressionar amb el colze i l’avantbraç, amb força, el sarró. Aquesta pressió ha de ser contínua, compensant en tot moment la manca d’entrada d’aire dins el sac.
No és fàcil aconseguir un bon so continuat, de fet és més difícil dominar el volum necessari d’aire per fer sonar bé “Ses Xeremies” que aconseguir fer sonar les melodies al “grall”. El so que surt per la trompa és una nota contínua, el sonador no s’ha de preocupar per aquesta part de l’instrument ja que al tenir una entrada continuada d’aire el so es reprodueix d’una manera automàtica.
Totes aquestes parts de les xeremies que s’anomenen anteriorment, formen l’instrument. La cultura popular mallorquina diu que, perquè la fusta sigui bona i duradora, l’arbre s’ha de tallar en lluna vella de febrer (si és de fulla caduca) o en lluna nova de febrer (si és de fulla perenne).
