Un forn de calç és una construcció tradicional de Mallorca, en la qual s’amuntegaven pedres calcàries per obtenir la calç. El procés per obtenir-la consistia en mantenir la pedra a uns 1000 o 1200 graus C. durant deu o dotze dies usant llenya com a combustible. Aquests forns es poden trobar en diversos punts de la Serra de Tramuntana.

 

horno-de-cal_2

 

Temps enrere, la calç era un dels elements més imprescindibles de la nostra societat: totes les obres es feien amb calç, com a element cohesiu de l’argamassa, les cases es blanquejaven, els metges receptaven aigua de calç, les vinyes s’esquitxaven amb calç, les porcades es desinfectaven, encara hi havia moltes aplicacions d’aquest producte multifuncional. De fet, cada casa tenia un racó reservat a la gerra de la calç. Tanta demanda exigia una gran producció, que es realitzava als anomenats forns de calç, petites fàbriques en les quals, amb foc, es convertia la pedra calcària en calç.

 

horno-de-cal_3

Un forn de calç consistia en una excavació (“olla”) tapiada fins a la part de dalt de la superfície del terreny. Per produir calç, primer es preparaven feixos de llenya, procedents de l’escapçada de les branques baixes dels pins, extreure la pedra i portar els dos elements a prop del forn. Tot seguit, amb grans pedres es componia una volta partint de la base interna del forn, es deixaven forats entre les pedres perquè poguessin passar les flames. Sobre aquesta volta, la resta del forn s’omplia de pedra viva i es cobria amb calç morta o terra. El buit sota la volta s’omplia de llenya fina i es calava foc. Era necessari afegir llenya durant un temps, que variava entre 9 i 15 dies. La producció de cada fornada era d’entre 100 i 150 tones de calç que, una vegada cuita, es tapava perfectament amb canyís i branques per evitar que es mullés, ja que això l’espatllaria.

horno-de-cal_4