mancor-de-la-vall-mallorcaEl terme municipal de Mancor de la Vall té una extensió de 19,82 km², n’és l’element central el massís del puig de Suro (644 m.).  Està a menys de 5 km. d’Inca i té fàcil accés, per carretera i amb trens, fins a Lloseta, o a la mateixa ciutat d’Inca. 

 

Mancor de la Vall

Per altra banda existeix un camí alternatiu al de Selva, per accedir a peu, a les muntanyes d’Escorca (Lluc), des de la carretera de Palma.

 

Història

El municipi de Mancor estava format antigament per quatre alqueries: Mancor, Biniatzent, Biniarroi, i Massanella. Aquestes alqueries passaren a dependre de Selva i varen ser part d’aquesta parròquia des de l’any 1248 fins a l’any 1913, en que es constituí la parròquia de Sant Joan Baptista de Mancor.  

Ja des del segle XIII la denominació popular i històrica va ser la de Mancor. Quan va ser constituït el municipi, després de segregar-se del de Selva, l’any 1925, va rebre la denominació castellanitzada de Mancor del Valle.  

L’any 1984 va fer-se oficial la denominació de Mancor de la Vall, però la forma Mancor es manté com a única forma popular.

 

mancor-de-la-vall-mallorca-santalluciaPatrimoni

A Mancor de la Vall tenen especial interès arquitectònic: la capella de Santa Llúcia, documentada, per primera vegada, l’any 1348; l’esglèsia parroquial; la possessió de Massanella, i el seu entorn; la tafona de Son Morro, amb el seu casal; el casal de Can Marquesí que, damunt el portal, enmig de la façana, té una finestra renaixentista; el casal de Son Lluc, situat al carrer principal; Son Collell, que va ser durant molts d’anys la casa de la vila, conserva una petita clastra; Son Simó, casal que dóna nom al carrer on es troba. Son Tafona, on va néixer, l’any 1796, el doctor Joan Josep Amengual, escriptor i filòleg; Cas Vellaco, situada al carrer Major; Toritxan, avui, convertit en el restaurant Can Jano.