Josep Maria Quadrado i NietoJosep Maria Quadrado i Nieto (Ciutadella, 1819 – Palma de Mallorca, 1896). Historiador, periodista, escriptor i arqueòleg espanyol. Va estudiar a Palma de Mallorca i va ser arxiver general de les Illes Balears. Va estudiar alguns autors catalans medievals, com Ramon Llull, Ausiàs March i els cronistes.

També va recollir cançons populars i va editar documents antics. El 1823 es va traslladar a Palma i aviat va tenir contactes amb els escriptors del Renaixement mallorquí. El 1840 és nomenat arxiver de l’Arxiu del Regne de Mallorca, però per raons polítiques va ser destituït. Va recuperar el càrrec el 1843. Va fundar amb Antoni Montis i Tomàs Aguiló, la revista local La Palma (1840- 1841) que va contribuir a la difusió del Romanticisme tradicionalista, en ella es va traduir a Lamartine, Víctor Hugo i Byron, i va exercir una forta influència en la vida cultural de Mallorca.

Josep Maria Quadrado i NietoQuadrado va condemnar el teatre d’Hugo, però no la seva poesia a “Víctor Hugo i la seva escola literària” (Setmanari Pintoresc, 1940). També va col·laborar a la revista “Museu Balear” i a “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul.liana”. L’any 1842 es va traslladar a Madrid per estudiar teologia. Aquí va exercir com a periodista al diari “El Catòlic” i va conèixer Jaume Balmes. Deixeble i admirador de Jaume Balmes, va col·laborar a les seves campanyes polítiques, als diaris conservadors d’El Conciliador (1848), i “El Pensamiento de la Nación” (1844), “La Fe” (1844). Catòlic, tradicionalista i romàntic, va ser escriptor de criteri just i vigor polèmic. Va conrear els diversos gèneres literaris, des de la novel·la a la poesia, va acabar la novel·la El infante de Mallorca (1886), de Tomàs Aguiló, però va destacar com a historiador. En relació amb la història de Mallorca, va publicar: “Forenses y ciudadanos: historia de las disensione civiles de Mallorca en el siglo XV” (1847). També, “Historia de la conquista de Mallorca” (1850), “La judería en la capital de Mallorca en 1391” (1887), autor de “Historia crítica de Mallorca” que va deixar sense acabar.

Josep Maria Quadrado i NietoDestaca a les seves obres una gran quantitat de dades i va obrir les portes a futures investigacions sobre la nostra història. Va compondre poemes de tema medieval malloquí. Va recollir els seus articles periodístics en “Ensayos religiosos, políticos y literarios” (1893-1896), en quatre volums, amb estudi de Marcelino Menéndez Pelayo. Va escriure també alguns versos i va traduir tres drames de Shakespeare; però el més destacat de la seva tasca literària és la contribució als “Recuerdos y Bellezas de España” de Pablo Piferrer i Francisco Javier Parcerisa, amb els volums: “Castilla la Nueva” (1848-1850); “Asturias y León” (1855-1895); “Valladolid, Palencia y Zamora” (1864); “Salamanca, Ávila y Segovia” (1872); i “Aragón” (1884). Va ser membre de la “Real Academia Española”, de la “Real Academia de la Historia” i l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.