L’escultora i pintora Francisca Llabrés és una de les artistes més rebatejades de Mallorca. Nascuda el 1955 a Palma, viu des de sempre a Establiments, on posseeix la seva residència i el seu taller. Allà treballa de 4 a 5 hores diàries. La seva obra ens mostra com és capaç d’extreure de la duresa de les pedres les formes més subtils i tendres:
cossos entrellaçats que s’acaricien, s’estimen, es fan confidències o s’ajuden a suportar el pes de la vida. També elabora altres de més compromeses que protesten davant de fenòmens socials com els maltractaments, la pèrdua de llibertat o el terrorisme. Francisca Llabrés és filla d’un pare “marger” i d’allà ve la seva afició a la pedra, en la qual va madurar des de la seva infantesa. Va pintar els seus primers quadres als 15 anys, però se sent més escultora que pintora. “Esculpir em permet crear tocant i acariciant les obres. Amb la pintura em quedava en el visual”, explica. Assegura que les pedres parlen. “Només cal saber escoltar-les, la qual cosa s’aconsegueix si abans has après a mirar-les”. Llabrés ha portat les seves obres a multitud d’exposicions dins i fora de Mallorca.
Algunes de les seves obres es conserven en llocs com el “Museo Militar de San Carlos”, el “Museo Episcopal de Lluc”, la Banca March o el monestir de “Secar de la Real”. Una de les seves influències més clares és Miguel Ángel.
Ser dona, assegura, és una dificultat afegida a l’hora d’obrir-se camí al món de l’Art, i especialment a l’escultura. Davant l’abús de la figura femenina, reivindica el nu masculí. “Procuro que a les meves obres s’apreciï bé que els homes són homes”, afirma.
Creu en el treball diari, però també en la inspiració. “La inspiració és el pare de l’obra i la feina és la mare”.
L’obra de Francisca Llabrés va ser seleccionada el 2008 per representar les Balears a la “Feria Almoneda”. El desembre va participar en la “Feria de Arte Independiente”, també a Madrid. Dues cites que espera repetir el 2009. De cara a 2010 prepara ja una exposició per al “Museo de la Fundación ONCE”, a Madrid.
